Suècia s'ha convertit en una de les destinacions laborals més atractives per a molts europeus per l'equilibri entre salaris, condicions laborals i qualitat de vida. El testimoni de Jota, entrenador de tenis espanyol que treballa al país escandinau i assegura guanyar més de 2.300 euros al mes treballant 37 hores setmanals, reflecteix una realitat freqüent: jornades més curtes que a Espanya i remuneracions generalment superiors. Tanmateix, el context econòmic i social del país explica per què aquestes xifres s'han d'analitzar juntament amb el cost de vida.
El mercat laboral suec es caracteritza per una forta presència de convenis col·lectius, salaris relativament alts i una cultura laboral que prioritza la conciliació. Tot i que no existeix un salari mínim estatal, els sous solen fixar-se mitjançant acords sectorials, cosa que contribueix a mantenir nivells salarials estables. En termes generals, el salari mitjà mensual a Suècia ronda xifres superiors a molts països del sud d'Europa, cosa que es tradueix en capacitat adquisitiva més elevada malgrat una pressió fiscal elevada.
Un nivell de vida alt amb costos també elevats
Un dels aspectes clau per entendre el cas de Jota és el cost de vida. Suècia presenta preus alts en habitatge, alimentació i serveis, especialment en ciutats com Estocolm o Göteborg. El lloguer sol representar la despesa mensual més gran, i els impostos són superiors als d'Espanya, encara que a canvi l'Estat ofereix amplis serveis públics i protecció social.
@jeidejota Quant guanyo a Suècia? I quant aconsegueixo estalviar . . . #vivirensuecia #sueciaespaña #españolensuecia #trabajarensuecia #entrenadordetenis #parati #viral
♬ sonido original - jeidejota
En aquest context, un salari d'uns 2.300 euros mensuals pot considerar-se correcte per viure, especialment fora de les grans capitals, encara que no necessàriament alt. El poder adquisitiu sol ser més gran que a Espanya perquè els salaris estan més ajustats al cost real de la vida i la jornada laboral és més reduïda. Mentre a Espanya el salari mitjà ronda una mica més dels 2.200 euros bruts mensuals, una part important de treballadors cobra menys de 2.000 euros, cosa que evidencia la diferència entre tots dos mercats laborals.
Treballar menys hores, una de les claus del model suec
El cas que explica Jota també reflecteix un altre tret habitual del sistema suec: jornades laborals més curtes i millor organització del temps. Les setmanes laborals properes a les 37 hores són comunes en molts sectors, cosa que afavoreix l’equilibri entre vida personal i professional. Aquesta cultura laboral és un dels factors que atrau espanyols joves i professionals de l’esport, l’educació o l’hostaleria.
Segons relata el mateix entrenador, l'atractiu no és únicament el salari, sinó l'estabilitat, el respecte pel temps lliure i la previsibilitat econòmica. En comparació amb Espanya, on les jornades més llargues i la temporalitat continuen sent problemes estructurals, Suècia ofereix una sensació més elevada de seguretat laboral.
En definitiva, guanyar més de 2.300 euros treballant menys hores pot resultar atractiu per a un espanyol, però només cobra sentit dins del context suec: salaris més alts, sí, però també un cost de vida elevat i un sistema social que redistribueix gran part d’aquests ingressos a través d’impostos i serveis públics.