Jorge treballa com a xef privat, un sector poc visible però cada vegada més demandat per clients d’alt poder adquisitiu. La seva experiència resumeix bé com funciona aquesta professió, on el talent culinari és només una part del valor real que s’ofereix. Segons explica, no es tracta únicament de cuinar bé, sinó d’adaptar-se a estils de vida, exigències personals i entorns molt diferents entre si.

L'accés a aquest món no sol ser immediat. La majoria comença després d'anys de formació en hoteleria tradicional, passant per restaurants, hotels o càtering. És allà on s'adquireix la base tècnica, la disciplina de cuina i la capacitat de treballar sota pressió. No obstant això, el salt a l'àmbit privat implica un canvi profund, ja que el xef deixa de cuinar per a un públic anònim i passa a fer-ho per a un client concret al qual s'ha d'adaptar perfectament.

Una cursa on la confiança ho és tot

En aquest tipus de feina, la confiança de l'ocupador resulta determinant. El xef privat entra en la intimitat de la llar o viatja amb la família, per la qual cosa la discreció i la professionalitat pesen tant com la tècnica culinària que mostra en el dia a dia. No n'hi ha prou amb dominar receptes o tècniques avançades; és imprescindible ser tan bo en la part humana i en el tracte diari amb el client.

El creixement econòmic dins de la professió depèn de diversos factors. L'experiència internacional, l'especialització en determinades cuines, la capacitat d'organització i la reputació influeixen directament en els honoraris. També ho fa la xarxa de contactes, ja que gran part de les oportunitats sorgeixen per recomanacions entre clients o agències especialitzades en personal domèstic d'alt nivell.

De salaris sòlids a xifres difícils d'imaginar

L'evolució salarial pot ser significativa. En els primers contractes, els ingressos se situen habitualment en nivells competitius dins del sector gastronòmic, però amb el temps poden escalar de forma notable. Els xefs amb més trajectòria i clients estables aconsegueixen condicions econòmiques molt superiors a les habituals en la restauració tradicional. De fet, Jorge explica que pots passar de "30.000 euros a l'any fins als 100.000 o més"

Aquest diferencial s'explica per l'exclusivitat del servei, la disponibilitat requerida i la personalització extrema del treball. No és estrany que un xef privat assumeixi funcions que van més enllà de la cuina: planificació de menús, compres, control de proveïdors, coordinació d'esdeveniments o adaptació constant a canvis d'agenda.

La professió exigeix un grau de compromís elevat. Jornades llargues, desplaçaments freqüents i una gran flexibilitat formen part del dia a dia. A canvi, els qui aconsegueixen consolidar-se troben una carrera amb projecció, estabilitat i remuneracions que poden multiplicar diverses vegades els sous mitjans del sector hoteler.