El xef Jordi Cruz ha sorprès amb una reflexió molt clara sobre els diners, l'educació dels fills i el paper de les herències. El conegut cuiner, un dels rostres més populars de la gastronomia televisiva a Espanya, ha explicat que no té intenció de deixar una gran fortuna al seu fill quan arribi el moment de preparar el testament. Més aviat planeja fer tot el contrari.
Cruz defensa una idea que, segons explica, té molt a veure amb l'educació que va rebre dels seus propis pares. Per a ell, l'important no és acumular diners per transmetre'ls a la següent generació, sinó estar present durant la infància i ensenyar valors com l'esforç, la responsabilitat i la independència. Aquesta és la veritable funció d'un bon pare, segons Jordi Cruz,
L'educació va abans que l'herència
El xef ho resumeix amb una frase contundent: “No deixaré diners al meu fill, me'ls gastaré jo”. Amb aquesta afirmació no pretén negar suport a la seva família, sinó tot el contrari. La seva prioritat és acompanyar el seu fill en el seu creixement i transmetre-li eines per desenvolupar-se per si mateix en la vida.
Segons explica, vol ser present en cada etapa important. Veure'l créixer, ajudar-lo a entendre quines decisions poden perjudicar-lo i quines poden fer-lo aprendre. Per a Cruz, la veritable herència no és econòmica, sinó educativa. El cuiner insisteix que prefereix oferir temps, valors i orientació abans que una gran quantitat de diners acumulats en un compte bancari.
El risc d'heretar diners sense esforç
Jordi Cruz també adverteix del risc que, en la seva opinió, pot suposar deixar grans sumes de diners als fills. Creu que una herència massa elevada pot provocar que els joves no desenvolupin una relació sana amb la feina o amb l'esforç personal. Per això afirma amb claredat que no vol passar la seva vida treballant únicament per acumular diners que després altres puguin gastar sense haver-los guanyat. “El que no faré és pencar per posar pasta al sac i que després s'ho gasti el meu fill”, ha explicat.
El xef creu que cada generació ha de construir el seu propi camí. En el seu cas, recorda que ell mateix va voler buscar-se la vida pel seu compte i no dependre dels diners familiars. Així doncs, el seu desig és que el seu fill segueixi aquest mateix camí perquè tingui oportunitats, educació i suport, però que també descobreixi per si mateix el valor de guanyar-se les coses amb feina i esforç.