Jordi Cruz recorda el forn de la seva infància a Manresa pel so de la màquina tallant pans d'un quilo i per l'olor de la massa fermentada i la crosta daurada. L'establiment era el Forn Tàpies, situat al costat del parvulari al qual acudia de petit.
"Recordo el soroll que feia la màquina en tallar els pans de quilo a rodanxes", va explicar en el discurs del pregó de la Festa Major de Manresa el 2019. La fleca apareixia entre records del barri: la guarderia, els gelats que compraven i els esmorzars camí de l'escola. Abans de parlar de restaurants, Jordi Cruz es va aturar en aquests petits detalls que encara associava amb la ciutat on va créixer.
El barri explicat a través dels seus sabors
En aquest sentit, la seva intervenció permet acostar-se a una Manresa quotidiana, recognoscible a través de comerços i trajectes escolars. El record del pa té força perquè incorpora sons i olors. Són detalls capaços de retornar una escena completa sense necessitat de descriure cada racó. En el seu relat, el forn comparteix espai amb aquelles compres de camí a classe que, vistes des de l'edat adulta, conserven un sabor difícil de repetir.
D'aquesta manera, el mapa personal del cuiner comença abans d'entrar en una cuina professional. El menjar apareix lligat als recorreguts del barri i a moments compartits. El valor d'aquesta evocació és en el concret: una màquina, un pa gran que es converteix en rodanxes i l'olor de la cocció. Una escena senzilla ocupa així un lloc propi dins dels seus records d'infància.
Manresa com a punt de partida
A Catalunya Ràdio, Jordi Cruz va explicar que Manresa representava els seus fonaments i els seus principis, mentre Barcelona li havia ofert un escenari més ampli per desenvolupar els seus projectes. Parlava de la seva ciutat d'origen amb orgull i reivindicava que formava part de la seva identitat. La trajectòria professional podia portar-lo fora, però el lloc on havia crescut seguia tenint un pes personal important.
Així doncs, el Forn Tàpies ajuda a explicar aquesta relació des d'una imatge propera. El cuiner que després va fer carrera en l'alta gastronomia també conserva el record de comprar i menjar al seu barri. La memòria del pa retorna la seva història a una escala quotidiana.