Jordi Cruz ha parlat d'una etapa de la seva vida que poc té a veure amb la imatge d'èxit que projecta avui. Abans de convertir-se en un dels cuiners més reconeguts d'Espanya, el xef recorda que durant la seva infància i adolescència tenia la sensació de no servir per estudiar. "Jo al col·legi pensava que era molt ximple", va confessar en una conversa amb Jesús Calleja durant una de les seves expedicions.
El mateix Cruz explica que aquella percepció no responia a una falta de capacitat, sinó a una absència de motivació. "Tenia dificultat per a moltes coses perquè no estava motivat. L'EGB el vaig treure just, de miracle, i l'FP no el vaig acabar", relatava. La seva experiència demostra fins a quin punt un mal rendiment acadèmic pot condicionar la manera com una persona es percep a si mateixa.
El problema no era la capacitat, sinó trobar alguna cosa que li interessés
La trajectòria posterior del cuiner va canviar completament aquesta visió. Quan va trobar en la cuina un àmbit que despertava el seu interès, va començar a desenvolupar una disciplina i una capacitat d'aprenentatge que no havia aconseguit mostrar a les aules. El treball constant, la curiositat i l'ambició professional van substituir aquella falta de motivació que havia marcat els seus primers anys com a estudiant.
La seva història també trenca amb la idea que les notes escolars determinen necessàriament el futur professional. Cruz no va acabar Formació Professional, però va acabar construint una carrera d'exigència tècnica i creativa. La cuina es va convertir en l'espai en el qual va poder demostrar capacitats que, segons el seu propi record, no havien trobat una via d'expressió durant l'etapa acadèmica.
Jordi Cruz va trobar en la cuina el camí que no va veure a les aules
El contrast resulta cridaner perquè el xef ha aconseguit després alguns dels majors reconeixements de la seva professió. El seu recorregut mostra com una persona pot sentir-se limitada dins d'un sistema educatiu i, no obstant això, destacar quan descobreix un entorn en el qual troba propòsit, responsabilitat i una motivació forta per aprendre.
Anys després, Cruz pot mirar aquella etapa amb una perspectiva molt diferent. El nen que pensava que era "molt ximple" va acabar trobant una professió que exigia precisió, memòria, creativitat i lideratge. El seu testimoni no idealitza el fracàs escolar, però sí que recorda que unes males notes o uns estudis incomplets no sempre expliquen el veritable potencial d'una persona.