Joaquín Sánchez sempre ha parlat de la seva infància a El Puerto de Santa María amb la mateixa naturalitat amb la qual posteriorment va mostrar la seva personalitat dins i fora dels terrenys de joc. Va créixer en una família nombrosa, passant pràcticament tot el dia al carrer i tornant a casa únicament quan la seva mare el cridava des del balcó. Entre tots aquells records n'hi ha un d'especialment sorprenent: va continuar prenent llet materna fins a una edat molt poc habitual.
"Jo vaig estar prenent teta fins als sis anys, ja hi havia un moment que em tapava perquè em feia vergonya", va explicar l'exfutbolista a La penúltima y me voy, la sèrie documental d'Antena 3 en la qual va tornar al barri de la seva infància i va repassar els seus primers anys amb familiars i antics veïns. Una d'elles, Milagritos, va ser precisament qui va recordar inicialment l'anècdota durant el programa.
Una infància pràcticament sencera a la placeta
El seu pare, Aurelio Sánchez, també va descriure en el documental com era Joaquín quan encara era un nen. Segons va recordar, baixava al matí, tornava únicament per dinar i després continuava jugant a la placeta fins a la nit. La seva mare havia de cridar-lo diverses vegades des de casa i, si no obeïa, ell mateix recorda entre rialles que podia acabar rebent algun avís molt més contundent.
La lactància prolongada es va acabar convertint fins i tot en una de les bromes recurrents del mateix Joaquín. Anys abans ja havia parlat públicament del tema després d'aconseguir el primer hat-trick de la seva carrera amb el Betis. Més tard, durant una entrevista amb Juanma Castaño a El Partidazo de COPE, va tornar a recordar que fins i tot a la platja la seva mare havia de cobrir-lo amb una tovallola perquè a certa edat ja sentia vergonya.
Joaquín va arribar a fer broma amb les seves poques lesions
L'exjugador fins i tot va relacionar amb humor aquella circumstància amb la resistència física que va mostrar durant la seva llarguíssima carrera professional. Va explicar que alguns metges li havien comentat que la seva genètica i aquella lactància prolongada podien haver influït en el fet que patís relativament poques lesions. Joaquín va respondre, fidel al seu caràcter, que si ho hagués sabut hauria continuat "uns anys més".
Més enllà de la broma, el record forma part de la manera en què Joaquín explica els seus orígens. La seva infància va estar marcada per una família de vuit germans, hores senceres jugant al carrer i una relació especialment estreta amb la seva mare. Abans de convertir-se en una de les figures més recognoscibles del futbol espanyol, el seu món estava concentrat en una placeta del Puerto de Santa María i en una casa on sempre hi havia algú esperant a dalt.