Joan Laporta ha recordat la seva joventut i una etapa de la seva vida completament allunyada del futbol, com ho va ser la del servei militar obligatori. El seu primer destí va ser Tenerife, on va viure una experiència exigent, marcada per la disciplina, l'esforç físic i unes condicions que fins i tot van portar els soldats a organitzar una protesta per reclamar una alimentació adequada.
El president del Barça recorda maniobres amb armes, pistoles i granades, a més de proves de valor com saltar des d'un trampolí de dotze metres. Per a un jove acostumat a una altra vida, aquell entorn va suposar un xoc profund. La mili no va ser una anècdota breu, sinó una etapa dura que va posar a prova la seva resistència i la seva capacitat per adaptar-se.
Una fuga que va acabar amb quinze dies d'arrest
Després de Tenerife va ser destinat a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, un centre caracteritzat per una disciplina encara més rígida. Laporta ha explicat que un dia va decidir escapar-se. Volia tornar a Barcelona i recuperar per unes hores la llibertat que sentia perduda, però l'aventura va acabar ràpidament quan van descobrir la seva absència i va rebre un càstig sever.
"Em vaig escapar un dia, em van arrestar i em van recloure quinze dies", recorda. La sanció va implicar aïllament i una vigilància estricta abans que fos traslladat al Quarter del Bruc. Laporta relata fins i tot que allà el van arrossegar durant aquells dies, una imatge que reflecteix la duresa d'una institució en la qual qualsevol incompliment es castigava amb contundència.
Del Quarter del Bruc a una personalitat rebel
La seva arribada al Bruc li va permetre completar el servei més a prop de casa, tot i que tampoc va eliminar la seva tendència a desafiar les normes. Laporta ha explicat altres escapades i decisions impulsives que ja mostraven una personalitat inconformista. No es veia còmode obeint sense qüestionar i buscava qualsevol oportunitat per recuperar el control sobre la seva pròpia vida.
Amb el pas del temps, recorda aquella etapa com una experiència extrema que va enfortir el seu caràcter. La disciplina militar xocava amb la seva manera de ser, però també li va ensenyar a suportar pressió, assumir conseqüències i reaccionar davant situacions difícils. Abans de convertir-se en advocat i president del Barça, Laporta va ser un jove que va protestar pel menjar, va manipular armes, va superar proves físiques i va acabar tancat per escapar-se. Aquells quinze dies d'arrest van quedar com una de les històries més intenses de la seva joventut. Una experiència que encara explica la seva seguretat, rebel·lia i resistència quan afronta conflictes sota una exposició pública.