Javier Medina té onze pisos, cobra rendes dels seus inquilins i, quan arriba el moment de pagar el seu propi habitatge, també ho fa com a arrendatari. L'empresari va explicar aquesta situació a La Mesa, el programa de Cristina Pardo a Antena 3. El seu cas crida l'atenció per aquesta combinació: ha construït un patrimoni immobiliari mentre manté separada la casa on viu de les propietats que explota.
Darrere d'aquests onze habitatges hi ha una trajectòria empresarial i compres finançades. Segons va relatar, va destinar els beneficis del seu negoci a adquirir immobles i hipotecar-se. Va parlar de pisos comprats per uns 45.000 euros i va situar al voltant de 80.000 euros el preu del més car. Són les quantitats que ell declara sobre les seves adquisicions, sense que això permeti equiparar-les automàticament al cost total de cada inversió.
Onze pisos i un habitatge propi de lloguer
La particularitat de Medina està en l'ús que dona a les seves propietats. En lloc de reservar-ne una per instal·lar-se, assegura que les té llogades i ell paga per residir en un altre habitatge. Tenir immobles i viure de lloguer són decisions compatibles: una es refereix a com organitza el seu patrimoni i l'altra, a on estableix la seva llar. El seu testimoni reuneix ambdues facetes en una mateixa economia familiar.
Els ingressos, a més, conviuen amb despeses recurrents. En la seva intervenció televisiva, Medina va situar les quotes hipotecàries al voltant dels 2.000 euros mensuals i va afegir més de 800 euros d'altres despeses, sense comptar determinats impostos. També va parlar de contractar assegurances per cobrir possibles impagaments. Aquestes obligacions expliquen per què cobrar lloguers d'onze habitatges no equival a disposar lliurement de tota la quantitat que entra cada mes.
Els comptes que hi ha darrere de les rendes
En un altre desglossament publicat al seu canal de YouTube, va detallar una previsió d'uns 10.000 euros mensuals d'ingressos per lloguers. Aquesta xifra incloïa els seus pisos i una explotació mitjançant subarrendament. El balanç incorporava quotes, despeses immobiliàries, compromisos tributaris i el pressupost personal de la seva família. Per tant, tampoc corresponia íntegrament al rendiment de les onze propietats.
Segons aquesta mateixa desglossament, després de cobrir el seu pressupost quedaven uns 1.000 euros mensuals de marge. La xifra aporta context a un patrimoni que resulta cridaner vist des de fora. Medina presenta els lloguers com el sosteniment de la seva vida quotidiana, inclosa la renda de casa seva, però els seus comptes mostren també deutes i obligacions que ha d'atendre cada mes.