Al cap de sis anys, els infants es troben en una etapa crucial del seu desenvolupament emocional i cognitiu. Segons el psicòleg infantil Víctor Domínguez, hi ha tres pors molt comunes que molts infants d'aquesta edat experimenten i que els pares no poden simplement eliminar, sinó acompanyar i comprendre. Aquestes pors no són rares ni són senyal d'un problema greu: formen part del procés de construcció del seu món interior, que combina imaginació, emocions i una comprensió cada cop més àmplia de la realitat.
Tres pors comunes en els nens de sis anys
-
Por a la foscor i el desconegut
Encara que moltes persones associen la foscor amb descans, per a un nen de sis anys pot representar el que és imprevisible i invisible. A aquesta edat, els petits es troben en un punt intermedi entre la imaginació vivaç i la seva recentment adquirida percepció de la realitat. Ombretes, racons poc il·luminats o sorolls sense identificar poden desencadenar ansietat perquè encara no distingeixen completament entre la realitat i els escenaris que la seva ment crea. -
Por de perdre els seus éssers estimats o estar sols
El concepte de permanència —la idea que alguna cosa continua existint fins i tot quan no es veu— encara està en desenvolupament. Això pot provocar que temin estar sols o que alguna cosa dolenta els ocorri als seus pares quan no són al seu costat. La separació, encara que breu, pot generar inseguretat, i aquesta por és una resposta evolutiva que acompanya la formació de vincles afectius forts amb adults cuidadors. -
Por derivada de la realitat percebuda
A mesura que s'acosten a l'edat escolar, també comencen a comprendre riscos concrets: accidents, tempestes, animals grans o fins i tot notícies que no comprenen bé (com històries sobre robatoris o desastres). Aquestes pors no sempre tenen una base lògica objectiva per a un adult, però per a un nen que està construint el seu mapa mental del món, poden semblar reals i amenaçadores.
Els psicòlegs descriuen aquestes pors com “pors evolutives”, que apareixen de manera natural en el desenvolupament i, en la majoria dels casos, s'atenuen a mesura que el nen creix, comprèn millor el seu entorn i desenvolupa eines cognitives per gestionar-les.
Per què aquestes pors no s'han d'eliminar — sinó acompanyar
Intentar eliminar del tot les pors d'un nen —especialment a aquesta edat— no només és impossible, sinó que a més pot ser contraproduent. La por compleix una funció adaptativa: alerta davant situacions percebudes com a arriscades i prepara el nen per prestar atenció al seu entorn, aprendre'n i actuar amb cautela.
Els experts recomanen no ridiculitzar ni minimitzar les pors del nen, ja que això pot fer que se sentin incomprès o avergonyit per les seves emocions. En lloc d'això, és més útil:
Parlar amb ells de manera tranquil·la i empàtica, validant el que senten sense exagerar la situació.
Acompanyar-los gradualment a enfrontar les seves pors, per exemple, visitant junts un lloc que els espanta o explorant la foscor amb una llum suau.
Establir rutines calmades abans d'anar a dormir, cosa que pot reduir la por de quedar-se sols.
Proporcionar informació adequada a la seva edat, explicant què és real i què no ho és sense imposar una visió adulta que els pugui confondre.
El desenvolupament infantil i l'evolució de les pors
A mesura que el nen creix més enllà dels sis anys, la seva capacitat per comprendre la realitat i separar fets de fantasies millora, i moltes d'aquestes pors es redueixen o desapareixen. Per exemple, la por a monstres o ombres en la foscor sol disminuir quan adquireixen més capacitat lògica, i les pors relacionades amb la separació es transformen en una seguretat més estable sobre la presència dels adults, fins i tot quan no hi són físicament presents.
Tanmateix, si una por es manté excessivament intensa o limita la vida diària del nen, pot ser senyal d'una ansietat més profunda que mereix atenció professional. En general, la presència de por en nens de sis anys és normal i forma part del seu procés evolutiu, i el que més ajuda no és eliminar-la, sinó donar-los suport amb comprensió, paciència i acompanyament emocional.
En definitiva, el missatge de Javier de Haro recorda que les pors infantils no són meres dificultats que cal esborrar: són etapes naturals del desenvolupament que, ben gestionades, ajuden a construir adults emocionalment forts i resilients.