Javi compara la seva jubilació a Tailàndia amb la vida que podria portar a Madrid i té clara la diferència: “Amb 1.000 euros al mes viu una parella”. Aquest madrileny va explicar la seva experiència al creador de contingut Sergio Castillo. La seva valoració parteix d'una economia domèstica concreta: comparteix la seva vida amb la seva dona i resideix en una vivenda de la família d'ella.
En aquest sentit, disposar d'allotjament canvia el repartiment del pressupost. Si una parella compta amb 1.000 euros mensuals, cada 100 euros destinats a vivenda representen una desena part dels seus ingressos. Com més petita sigui aquesta partida, més diners queden per a alimentació, subministraments i altres despeses. Per això, la comparació de Javi necessita llegir-se juntament amb les seves circumstàncies, especialment quan contraposa la seva situació amb pagar un pis a Madrid.
Una jubilació que va començar amb un viatge
La seva relació amb Tailàndia va començar durant unes vacances en les quals va conèixer qui acabaria sent la seva esposa. Segons el relat, després va tornar per quedar-se i van intentar posar en marxa un negoci. La pandèmia va acabar alterant aquells plans. Més endavant es van instal·lar a Udon Thani, lluny de les destinacions turístiques més conegudes, on va trobar una rutina que encaixava amb el que buscava per a la seva retirada.
D'aquesta manera, la seva història també planteja què significa viure bé després de treballar. Un pressupost pot valorar-se pel que permet fer, a més de pel seu import. Per a qui busca tranquil·litat, resulta diferent reservar diners per a despeses quotidianes que consumir-ho gairebé tot en mantenir la vivenda. El canvi que descriu Javi té a veure amb aquest marge disponible i amb la possibilitat d'organitzar el dia sense noves obligacions laborals.
El marge que deixa la vivenda
La seva comparació amb Espanya es concentra precisament en l'allotjament i el menjar. Considera que a Madrid aquestes despeses absorbirien pràcticament els 1.000 euros. També reconeix que troba a faltar plats espanyols, encara que es mostra adaptat a la seva vida a Àsia. El seu testimoni presenta una experiència personal de jubilació, amb avantatges econòmics i renúncies quotidianes.
Així doncs, la xifra que destaca en Javi cobra sentit en observar com viu. Mil euros al mes sumen 12.000 euros a l'any de pressupost compartit. Tenir resolta l'habitatge permet dedicar una proporció més gran a les altres necessitats. En el seu cas, l'atractiu de Tailàndia està en aquesta combinació d'allotjament familiar, vida senzilla i temps disponible per gaudir de la seva jubilació.