Jair Domínguez tenia clar on no volia criar els seus fills: a Barcelona. El guionista i humorista ho va explicar en una entrevista amb VilaWeb, en recordar la seva decisió d'establir-se fora de la ciutat. La seva preferència estava vinculada a la seva pròpia infància i a una convicció personal: "No volia que els meus fills visquessin aquí de petits". Per mantenir aquesta elecció, va buscar fórmules que li permetessin treballar a distància.
Tot i que va néixer a la capital catalana, la seva família va abandonar el Poblenou quan ell tenia cinc anys i es va traslladar a Garrigàs, a l'Empordà. Aquest canvi va marcar la seva relació amb el lloc on volia viure després. En la conversa, Domínguez va expressar una valoració negativa de la seva experiència infantil a la ciutat i va explicar que no desitjava aquest mateix entorn per als seus fills. La seva elecció residencial partia, per tant, d'un record propi.
Va buscar treballar des de l'Empordà per evitar viatges diaris
La decisió familiar va tenir conseqüències pràctiques per a la seva activitat professional. Jair va començar a preguntar als seus responsables de la ràdio si existia algun sistema que li permetés intervenir des de fora de Barcelona, sense haver de desplaçar-se cada dia. Segons va explicar, la solució tècnica era més senzilla del que inicialment semblava. Va recordar aquell procés amb satisfacció per haver recorregut al treball a distància abans que es generalitzés.
Això no va eliminar tots els seus desplaçaments. En una conversa a El suplement, de Catalunya Ràdio, va explicar que vivia a Vilafant, a tocar de Figueres, i viatjava a la capital pels seus compromisos de ràdio i televisió. Llavors feia el trajecte almenys quatre dies per setmana. La distància formava part de la seva rutina perquè havia triat mantenir la seva vivenda lluny dels centres de treball.
Tres hores de carretera per mantenir la seva elecció
En aquella entrevista amb Roger Escapa, va reconèixer que els viatges suposaven pràcticament tres hores diàries de carretera. També va explicar per què no resolia el recorregut amb el tren d'alta velocitat: la connexió amb Sant Joan Despí no li resultava convenient. Optava pel cotxe per combinar la seva preferència per viure a l'Empordà amb una activitat professional que el portava repetidament a l'àrea de Barcelona durant la setmana.
La seva manera d'afrontar el trajecte incloïa prendre-s'ho amb calma. Amb el temps, deia, la percepció de les distàncies canviava i aquella hora i mitja per sentit resultava més suportable. El desplaçament era el cost quotidià d'una elecció que mantenia: conservar la seva vida familiar fora de Barcelona i anar a la ciutat quan la feina requeria la seva presència als estudis.