Per beure, normalment agafes una ampolla, plenes un vas amb el seu contingut, i te'l beus xarrupant per la vora del vas. Veritat? En ocasions pots prescindir del vas i beure directament de l'ampolla, si bé es considera una porcada si després has de compartir-la. Però a Espanya, a més, hi ha una altra manera de beure, un estil que per a nosaltres forma part de la cultura popular mentre que per als estrangers és tota una sorpresa: a raig. I per a això és necessari un estri especial anomenat porró... que es va inventar a Catalunya! Una de les creacions més insignes al costat d'aquestes altres:
💡 6 invents que segur que no sabies que eren catalans
Avui, des de la comoditat de La Gandula de ElNacional.cat, t'expliquem com va aparèixer aquest invent i es va anar difonent per tot Espanya.
Del ríton al porró, o com l'enginy medieval va inventar una altra manera de beure a raig
Segur que, si has vist pel·lis o sèries de vikings, els has vist bevent de banyes. Sembla la forma més salvatge de beure, propi de bàrbars que transvasen hidromel. Però, sorpresa: també els romans bevien de banyes. I sí, bevien per la vora ampla, o sigui que les banyes de beure eren vasos molt fanfarrons però molt incòmodes. Però, en algun moment de l'antiguitat, a algú se li va ocórrer trencar o perforar la punta inferior, i així es bevia del rajolí que sortia.
Una vegada es va descobrir aquesta manera de beure, es van començar a fabricar recipients així, la qual cosa anomenaven ríton, que podia ser una banya perforada o una peça de ceràmica, a la qual cada vegada se li van anar donant formes més imaginatives, com a aquest trobat a la Pulla, que data del segle IV aC:
Ara bé: continuava sent tot molt incòmode. Com a vas per beure de la vora, continuava sent un rotllo secundar-lo en una taula, calia utilitzar suports especials o portar-lo tota l'estona a la mà. Però com a ríton, amb el fons perforat, tocava beure's el contingut d'una tirada o es perdia tot!
Això va continuar sent així al Mediterrani fins i tot ben entrada l'Edat Mitjana. Però llavors potser entre els segles XIV i XV (d'aquell segle és el porró més antic conservat, al monestir de Poblet), algun ceramista a Catalunya va tenir una idea: i si es fusionés en un únic objecte una ampolla (amb capacitat d'emmagatzemar sense que es perdi i amb base plana per donar-li suport sobre una taula) amb un ríton (per beure a gallet a plaer)? Seria tal cosa possible? Ho va ser: això és exactament un porró: una ampolla amb ríton.
L'expansió del porró des de Catalunya
L'invent i desenvolupament del porró el va estudiar el 1939 el folklorista Joan Amades. Possiblement els primers es fabriquessin en ceràmica, i després la idea va volar fins a les Balears per tornar a la península via València (i possiblement s'anava difonent de forma interna per Aragó). En algun punt d'aquest camí, el material preferent per fabricar-los va passar a ser el vidre. I així, durant els segles de la modernitat, a Espanya es bevia en porró a més d'en vas. La qual cosa no va deixar de sorprendre els visitants. Alguns, com George Orwell, no per a bé, segons va explicar en el seu Homenatge a Catalunya:
"Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que anomenaven «porró»... una espècie de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un raig de vi cada vegada que l'aixeques en alt; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, quan vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un vas. Als meus ulls, els porrons s'assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan estaven plens de vi blanc"
Avui, l'ús del porró va de baixada, circumscrit a restaurants o llocs tradicionals, i sobretot, als pobles de tot Espanya, on el temps sempre transcorre una mica més lent, i les tradicions tarden una mica més a abandonar-se. Com sabem tots aquells que estiuejarem als pobles dels nostres pares i avis, i a la piscina, en el camp, on sigui, acabem cada estiu bevent vi, cervesa o la barreja que sigui des d'aquest enginyós porró que, pel que sembla, es va inventar algun ceramista anònim català durant l'Edat Mitjana.