La cuina oberta semblava una solució definitiva per guanyar amplitud, llum i vida social dins de casa. Durant anys es va presentar com la reforma ideal: tirar envans, unir cuina i sala d'estar i crear un espai més modern. No obstant això, el 2026 molts interioristes comencen a matisar aquesta promesa. La cuina oberta no ha desaparegut, però ja no es veu com la resposta automàtica per a qualsevol habitatge.
El motiu és molt simple, ja que una cuina oberta també exigeix viure amb tot el que genera una cuina. Olors, soroll, taulell desordenat, electrodomèstics funcionant i plats pendents queden integrats a la zona on suposadament es descansa. El que en una foto sembla ampli i net, en el dia a dia pot convertir-se en una font constant de soroll visual.
L'encant es desgasta amb l'ús
El gran problema apareix quan la casa es fa servir de veritat. Cuinar mentre algú treballa, veu una sèrie o intenta descansar no sempre és còmode. La campana sona, el rentaplats molesta, la llum de la cuina envaeix la sala i qualsevol petit desordre es veu des del sofà. Per això moltes famílies han començat a trobar a faltar una separació mínima.
Els interioristes parlen cada vegada més de cuines semi-obertes, tancaments de vidre, portes corredisses o distribucions partides. No es tracta de tornar a cuines fosques i aïllades, sinó de recuperar control. Poder obrir quan interessa i tancar quan cal s'ha tornat més valuós que tenir-ho tot permanentment unit.
La nova tendència és separar sense tancar
El 2026 guanya força la idea d'una cuina més discreta. Mobles que amaguen electrodomèstics, columnes d'emmagatzematge, taulells buidats i solucions que fan que la cuina s'integri sense semblar sempre una zona de treball. També apareixen rebosts, petites zones de suport o racons ocults on deixar el que no ha d'estar a la vista.
La cuina oberta continua funcionant en cases àmplies, ben ventilades i amb molt d'ordre. Però en pisos petits o famílies amb rutines intenses, pot acabar cansant. La tendència actual no rebutja l'amplitud, rebutja l'exposició permanent. Per això molta gent s'acomiada de la cuina completament oberta: no perquè sigui lletja, sinó perquè viure millor de vegades exigeix poder tancar una porta.