Molts contribuents a Espanya desconeixen que existeix un termini legal que pot resultar decisiu quan Hisenda els ha de retornar diners. No es tracta d'una qüestió administrativa menor ni d'un simple retard burocràtic. La normativa tributària estableix límits temporals molt clars, i no actuar dins d'aquest marge pot suposar la pèrdua definitiva del dret a recuperar determinades quantitats.
La situació afecta escenaris molt comuns. Devolucions per ingressos indeguts, errors en declaracions anteriors o retencions mal aplicades entren dins dels supòsits on el contribuent pot reclamar. Tanmateix, aquest dret no és indefinit, i aquí és on apareix un dels punts més crítics del sistema fiscal.
El termini que pot fer desaparèixer una devolució
La Llei General Tributària fixa en quatre anys el termini de prescripció del dret a sol·licitar devolucions. Transcorregut aquest període sense que l'interessat hagi presentat cap reclamació, el dret s'extingeix. No es tracta d'una interpretació flexible ni d'una decisió discrecional de l'Administració, sinó d'un efecte automàtic previst en la llei. En la pràctica, això implica que fins i tot quan el contribuent tingui raó, Hisenda ja no està obligada a retornar l'import si la reclamació es presenta fora de termini. El resultat final és que aquests diners no es recuperen.
Aquest límit temporal s'aplica a múltiples supòsits, des de liquidacions incorrectes fins a pagaments que posteriorment es demostren indeguts. La prescripció opera com un mecanisme de seguretat jurídica, però també com un risc per a aquells que en desconeixen l'existència.
Quan comença a comptar el rellotge
Un dels matisos més rellevants ha estat precisat per la jurisprudència. El termini no sempre comença en la data exacta del pagament o de la declaració, sinó en el moment en què existeix certesa jurídica que l'ingrés va ser indegut. Aquest detall resulta clau en casos on la devolució depèn de resolucions posteriors o decisions fermes. El problema sorgeix quan el contribuent no actua dins d'aquest marge. A diferència d'altres procediments, Hisenda no està obligada a advertir de forma individualitzada sobre la proximitat de la prescripció.
Aquest escenari provoca que nombroses devolucions potencials quedin definitivament tancades cada any. No per manca de dret material, sinó per la simple superació del termini legal. La conseqüència econòmica pot ser significativa. Quantitats que podrien haver-se recuperat desapareixen jurídicament sense possibilitat de reversió. Un cop prescrita l'acció, no existeix via administrativa ni judicial que permeti reactivar el dret.
Així doncs, la normativa fiscal introdueix un factor determinant que molts ciutadans ignoren. Reclamar a temps no és una recomanació, sinó una condició imprescindible. En matèria tributària, el transcurs del temps pot esdevenir el major enemic del contribuent.