Hisenda ha fixat regles molt clares sobre els diners que es poden transportar en efectiu, una qüestió que genera dubs freqüents entre els ciutadans. Encara que sovint es parla d'un límit a l'efectiu, la veritat és que la normativa no prohibeix portar diners en metàl·lic, sinó que estableix obligacions de declaració a partir de determinades quantitats.
En la pràctica, qualsevol persona pot circular amb efectiu dins d'Espanya, però quan se superen certs llindars entra en joc la Llei de prevenció del blanqueig de capitals. L'objectiu d'aquestes normes no és restringir l'ús dels diners, sinó garantir la traçabilitat de grans moviments i evitar activitats il·lícites amb diners d'origen opac.
Quan és obligatori declarar els diners en efectiu
Dins del territori nacional, el llindar clau se situa en els 100.000 euros. Transportar una quantitat inferior no implica cap obligació formal davant l'Agència Tributària. No obstant això, quan l'import arriba o supera aquesta xifra, el portador ha de presentar el model S1, el document oficial que informa l'administració de l'origen i destí dels diners.
Aquest mateix model també resulta obligatori en un altre supòsit habitual com els desplaçaments internacionals. En aquest cas, el límit és molt més baix. Qualsevol persona que entri o surti d'Espanya amb 10.000 euros o més en efectiu ha de realitzar la corresponent declaració davant les autoritats duaneres. La diferència entre tots dos escenaris sol generar confusió. No existeix un límit que impedeixi portar efectiu, sinó un límit a partir del qual la declaració és obligatòria. És una distinció jurídica rellevant, ja que moltes informacions simplifiquen el missatge i poden induir a error.
Les sancions per no declarar poden ser elevades
Ignorar aquestes obligacions pot tenir conseqüències molt serioses a nivell legal. La normativa preveu multes econòmiques importants per a qui transporti quantitats subjectes a declaració sense haver complert el tràmit. A més, les autoritats poden acordar la confiscació preventiva dels diners fins que l'interessat en justifiqui adequadament la procedència. El control sobre l'efectiu respon a una lògica preventiva. Segons l'Agència Tributària, els grans moviments en metàl·lic constitueixen un dels mecanismes més utilitzats en operacions de frau fiscal i blanqueig de capitals.
Convé subratllar que no es presumeix automàticament la il·legalitat dels diners. El problema sorgeix quan no s'ha comunicat l'operació o no es pot acreditar-ne l'origen. En aquests casos, la càrrega de la prova recau en el portador dels diners en efectiu. En definitiva, la regulació espanyola no impedeix portar diners en metàl·lic, però sí obliga a declarar determinades quantitats.