Moltes famílies creuen que deixar viure un fill a casa o en un habitatge en propietat no té cap conseqüència fiscal. No obstant això, Hisenda fa temps que alerta que aquesta situació no sempre surt de franc. I és que en determinats casos, pot implicar l'obligació de declarar ingressos, fins i tot encara que no hi hagi un lloguer com a tal pel mig.
La realitat és que tot depèn de l'ús que es faci de l'immoble i de com estigui considerat a efectes fiscals davant d'Hisenda. D'aquí es determina si s'han de pagar impostos, tot i que no s'hagi fet cap contracte pel lloguer.
La clau està en la imputació de rendes
I és que un dels conceptes més importants és la imputació de rendes immobiliàries. Si un fill viu en un segon habitatge sense pagar lloguer, Hisenda pot exigir que el propietari declari un rendiment teòric. D'aquesta manera, s'aplica un percentatge sobre el valor cadastral de l'immoble, normalment entre l'1,1% i el 2%. Encara que no hi hagi ingressos reals, es considera que aquest habitatge genera una renda que ha de tributar a l'IRPF.
A més, si l'immoble està vinculat a una activitat econòmica o s'utilitza habitualment per generar ingressos, permetre'n l'ús gratuït pot interpretar-se com una renda en espècie i també ha de pagar una certa quantitat d'impostos.
Altres efectes que poden fer-te perdre diners
La situació no es limita només a l'habitatge. En aquest sentit, si el fill té ingressos i conviu al mateix domicili, això pot afectar altres elements de la declaració. Entre ells, els mínims per descendents, les deduccions autonòmiques o fins i tot l'obligació de presentar la Renda. Són aspectes que moltes famílies no revisen i que poden suposar pèrdues econòmiques.
El missatge d'Hisenda és que no importa només si hi ha o no lloguer, sinó com s'utilitza l'habitatge i qui hi viu. Així doncs, deixar que un fill visqui de franc pot tenir implicacions fiscals que convé conèixer. Perquè en alguns casos, el que sembla una ajuda familiar pot acabar traduint-se en impostos.