Cada 31 de desembre, arreu de Catalunya i de moltes terres de parla catalana, una figura tant curiosa com entranyable treu el cap entre el bullici de la vigília de Cap d’Any: l’Home dels Nassos. Qui és? D’on ve aquesta tradició? Per què encara avui desperta somriures i misteri entre grans i petits?
Una criatura amb tants nassos com dies de l’any
Segons la llegenda popular, l’Home dels Nassos és un ésser que té tants nassos com dies té l’any. Això vol dir que només es deixa veure l’últim dia de l’any, quan ja s’han esgotat tots els dies —i, és clar, tots els nassos— del calendari. Si algun dia n’apareix abans, no pot ser ell, perquè no tindria prou “nassos” per reunir-se amb cada dia pendent.
És un joc d’enginy senzill però fascinant que ha arribat a convertir-se en un ritual familiar. Els infants surten al carrer preguntant: “Has vist l’Home dels Nassos?”, mentre els adults, somrients, recorden de la mateixa pregunta que els feien de petits.
Arrels folklòriques i etimologia del mite
L’origen exacte de l’Home dels Nassos és difícil de datar amb precisió, però els estudiosos del folklore situen aquesta tradició en l’àmbit rural i festiu de l’Europa occidental. És un exemple clar de com les comunitats han utilitzat la personificació del temps i del calendari per marcar el pas de les estacions i dels cicles anuals.
El nom mateix —Home dels Nassos— prové de la idea que una persona amb molts nassos podria olorar, simbòlicament, tots els moments de l’any. En algunes variants de la tradició, es diu fins i tot que té 100 o 365 nassos, segons si es vol fer referència a tots els dies o només a l’esperit del 31 de desembre.
Segons el folklorista català Joan Amades, una de les veus més autoritzades en l’estudi de la cultura popular, l’Home dels Nassos seria una evolució del déu Janus, la divinitat romana de les dues cares que mirava alhora el passat i el futur i que simbolitzava el trànsit d’un any a l’altre.
Segons la tradició recollida per Amades, especialment viva al Pirineu Oriental, es deia que l’Home dels Nassos vivia dins la soca d’un arbre i que només en sortia el 31 de desembre. Aquell dia, apareixia vestit amb fulles de quatre colors diferents, en representació de les quatre estacions, i iniciava el seu camí des d’Occitània cap a Catalunya, simbolitzant el pas del temps i el tancament del cicle anual.
Aquest relat, transmès oralment durant segles, situa l’Home dels Nassos en un espai a mig camí entre el mite pagà i la tradició festiva, reforçant el seu paper com a personificació del calendari i de la renovació.
Un joc de percepció i imaginació
A diferència del Pare Noel o els Reis Mags, l’Home dels Nassos no porta regals ni està associat a una narració religiosa o comercial concreta. La seva existència funciona més com un joc de percepció i imaginació:
-
És alhora ningú i tothom.
-
És un misteri que cada any es renova.
-
És una oportunitat perquè famílies i infants comparteixin expectació i rialles.
Avui, en diversos municipis catalans, aquesta figura és passejada en cercavila el 31 de desembre, repartint nassos simbòlics o caramels als infants que surten a buscar-lo pels carrers. D’aquesta manera, una creença ancestral vinculada a la natura i al temps ha acabat convertida en una celebració lúdica i familiar, sense perdre el seu significat original.
Per què sobreviu aquesta tradició?
L’Home dels Nassos ha sobreviscut perquè representa una barreja d’humor, comunitat i temps. En un moment de l’any en què mirem enrere i fem balanç, aquesta figura ens ofereix un petit recordatori: no cal que tot sigui seriós —el pas del temps pot ser també juganer.
També és una forma de transmetre tradició oral de generació en generació, un vincle cultural que no depèn de grans celebracions ni de la mercantilització de les festes. És un pont entre la infància i l’adultesa, una manera d’afrontar el canvi d’any amb curiositat i somriure.
Per a molts catalans i catalanes, l’Home dels Nassos és, simplement, un clàssic de Cap d’Any: una figura que apareix en converses, en records escolars i en les passejades nocturnes de l’últim dia de l’any. Potser no sabem exactament d’on ve; potser mai no el veurem de debò. Però mentre hi hagi nassos, rialles i tradició, l’Home dels Nassos continuarà arribant cada 31 de desembre.