No pots jutjar un llibre només per la coberta, ni endevinar d’on és algú només mirant-lo. Ara bé, siguem sincers: sovint ens reconeixem entre nosaltres pels detalls més absurds i petits. Estàs, posem per cas, a Praga i veus algú i penses de seguida: aquest és català!

✈️ Aquests són els pobles més bonics de cada província catalana, segons una reconeguda revista de viatges

Com ho fas? Petits senyals, com aquests cinc que et revelem a La Gandula d’ElNacional.cat, i que ens assenyalen com a catalans davant qualsevol persona mínimament observadora.

Senyals involuntaris de catalanitat quan anem de viatge

1. Tastar els embotits de fora i comparar-los amb els de casa

Fuet, bull, botifarres... tota cultura ha desenvolupat els seus embotits, però els catalans els tenim tant al centre de la nostra gastronomia, que no podem evitar buscar i comparar quan sortim a fora, per exemple, als bufets dels hotels.

I molts acaben decidint, per cert, que els millors embotits són els de casa.

2. Mirar a una banda i altra com si estiguéssim posseïts quan sentim parlar català

Fins i tot i els catalans menys nacionalistes senten un petit sotrac al cor quan senten parlar català a algun altre lloc, i busquen la persona que l’està parlant. No necessàriament per dir-li res, perquè també tenim aquest puntet asocial. Simplement per tenir-lo localitzat.

I això ens pot passar igual a Edimburg que a Madrid.

3. Dir “adeu” quan sortim d’un lloc

No ho podem evitar. Adeu, o més bé la seva versió curta, “deu”, és el que diem quan marxem d’un lloc encara que siguem castellanoparlants. Ni ho pensem. I revela que som catalans més que una senyera de cent metres d’amplada.

4. Voler pa amb tomàquet

Per nosaltres, el pa i el tomàquet van associats irremeiablement. A la resta d’Espanya ja hi ha el costum també, amb allò que anomenen “pantumaca”, que tampoc té gaire a veure amb com el fem aquí, però, vaja, tant se val... El fet és que hi estem acostumats i ho busquem com a rutina. I a l’estranger se’ns nota molt, no veus ningú més tallant un tomàquet amb un ganivet per sucar-lo al pa del bufet.

5. Parlar del preu de les coses per queixar-nos-en

Els catalans tot el dia paguem, i tot el dia ens queixem de pagar, i quan sortim a fora se’ns nota, i des de dos vessants diferents:

  • Qui viatja a destinacions on tot sembla més barat es queixa dient “això sí que és barat, a Catalunya per això en pagaríem el doble”.
  • Qui viatja a destinacions on tot sembla més car es queixa dient “mare de Déu, si fins i tot a Catalunya és més barat”.

Sigues sincer: quins d’aquests senyals has enviat tu més d’una vegada quan viatges? Se t'acudeixen altres signes ocults de catalanitat que ens delaten en sortir de viatge a l'estiu? Però... espera, espera... es diu "estiu" o "istiu"?

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!