Les xarxes socials han transformat per complet la manera en què moltes persones afronten una reforma. La inspiració ja no arriba únicament de revistes especialitzades o de professionals del sector, sinó de plataformes visuals com Pinterest o Instagram. Gabriel Bautista, interiorista, resumeix aquesta tendència amb una reflexió que es repeteix cada vegada amb major freqüència en el seu treball diari: “La gent em demana el que veu a les xarxes, no el que li durarà deu anys”.
El fenomen, lluny de ser anecdòtic, defineix bona part de les converses inicials amb clients. Bautista explica que molts propietaris arriben als estudis d'interiorisme amb imatges desades, referències visuals molt concretes i una idea estètica pràcticament tancada. El problema, segons adverteix, és que aquesta inspiració rarament ve acompanyada d'una anàlisi funcional de l'habitatge.
Estètica viral davant les necessitats reals
«El client et diu el que ha vist a Pinterest, però no sempre el que realment necessita», assenyala l'interiorista. En la seva experiència, la prioritat d'un projecte no hauria de partir d'una fotografia atractiva, sinó de la realitat quotidiana dels qui habiten la casa. Factors com l'estructura familiar, l'edat dels fills o la dinàmica de la llar resulten determinants per dissenyar espais veritablement útils.
Bautista insisteix que cada habitatge respon a una lògica diferent. No és el mateix projectar un saló per a una persona que viu sola que per a una família amb nens petits. Tampoc és irrellevant saber si la casa rebrà visites freqüents o si ha d'adaptar-se a futures necessitats, com l'estada perllongada de familiars grans. Aquest tipus d'informació, aparentment aliena a la decoració, condiciona la distribució, l'emmagatzematge, l'elecció de materials i fins i tot la durabilitat del disseny.
Reformes pensades per durar
L'interiorista recorda que una reforma no és una decisió efímera. “No reformaràs el teu habitatge cada dos anys”, adverteix. Per això, considera essencial que el projecte tingui una validesa mínima de deu o quinze anys. La clau no és únicament que el resultat sigui atractiu, sinó que resisteixi el pas del temps tant en termes estètics com pràctics.
Per a Bautista, el criteri fonamental és que una casa ha de funcionar abans que impressionar. Un disseny que no respon a les rutines, hàbits i necessitats reals de la llar perd valor amb rapidesa, independentment del seu impacte visual. “Si no funciona, no has fet res”, conclou, sintetitzant una de les tensions més visibles de l'interiorisme contemporani.