Francesc Mauri es va fixar en les teulades mentre participava en una gravació en un edifici de Barcelona i va reparar en una cosa que li semblava una oportunitat desaprofitada. "Hi ha tantes teulades, tantes terrasses sense plaques solars", va explicar en una entrevista amb Crític. La seva reflexió portava el debat energètic fins a un espai proper per a qualsevol veí: la coberta del bloc on viu.
En aquest sentit, el meteoròleg parlava també des de les seves decisions domèstiques. Va explicar que a casa havien apostat per l'electricitat, contractat energia verda i prescindit del gas per escalfar-se. El seu plantejament connectava els consums quotidians, des de la cuina fins a l'aigua calenta, amb la necessitat de canviar la manera d'obtenir energia. En mirar els terrats, veia superfícies que podien participar en aquesta transformació.
La coberta de l'edifici també pot produir electricitat
La possibilitat existeix també per als qui viuen en un pis. L'Institut Català d'Energia explica que una comunitat pot impulsar una instal·lació fotovoltaica a la seva coberta i compartir l'energia produïda. Abans cal comprovar l'espai disponible, la radiació solar i les ombres, a més d'acordar l'actuació entre els propietaris. Aquestes condicions permeten estudiar si el projecte resulta adequat per a cada edifici.
D'aquesta manera, la pregunta pot traslladar-se a una reunió de veïns amb informació concreta: quant espai hi ha, quina instal·lació admet i quin consum podria cobrir. Demanar un estudi permet passar d'una impressió sobre una terrassa buida a una proposta que es pugui valorar. També ajuda a comparar el desemborsament inicial amb l'aprofitament previst, sense donar per fet que tots els blocs ofereixen les mateixes possibilitats.
Una decisió que comença per mirar cap amunt
L'interès de l'observació de Mauri és assenyalar una part de l'edifici que fàcilment queda fora de les converses sobre estalvi. Dins de casa revisem electrodomèstics, apaguem llums o ajustem la calefacció. La coberta exigeix pensar de forma conjunta, perquè qualsevol projecte afecta un espai compartit i necessita organització. Aquest pas canvia l'escala: de l'hàbit individual a una decisió entre veïns.
Així doncs, aquella frase convida a mirar Barcelona des dels seus terrats i preguntar-se quin ús energètic podrien tenir. El primer moviment pot ser consultar les característiques de l'edifici i reunir informació per a la comunitat. Una terrassa sense panells obre una pregunta; estudiar-ne la viabilitat permet saber si pot convertir-se en una font d'electricitat per als habitatges.