Francesc Mauri recorda la seva joventut amb una anècdota que avui resulta difícil d'imaginar. Amb tot just 21 anys, li va tocar fer la mili en una companyia d'escaladors i esquiadors, una unitat que des del primer moment li va semblar molt més exigent del que esperava. "Vaig arribar allà i em vaig trobar gent amb boina verda, d'un cos bastant canyer", recorda. Veure molts soldats vestits gairebé "com Rambo" ja li va fer entendre que allò no seria una experiència convencional.
Tot i així, Mauri explica que no recorda una mili especialment agressiva en el tracte personal. L'exigència estava més en els exercicis físics i en la capacitat de superar determinades proves. Entre elles, una de les que més el va impressionar va ser aprendre a saltar d'un camió en marxa a uns 25 quilòmetres per hora.
Saltar del camió exigia tècnica i molt control
"Jo saltava bé", explica amb certa ironia, tot i que reconeix que la maniobra imposava bastant. Calia córrer en caure i portar el Cetme ben separat del cos amb les dues mans. Si no s'agafava prou velocitat en tocar el terra o l'arma quedava massa a prop, el risc de colpejar-se era alt.
Mauri recorda fins i tot que més d'un va acabar lesionant-se durant aquests exercicis. Era una prova d'instrucció que exigia coordinació, decisió i bastanta sang freda. La por no desapareixia, però calia aprendre a gestionar-la per completar correctament la maniobra.
Dels exercicis durs al bar d'oficials
La situació va canviar després de la instrucció. Quan va arribar el moment d'assignar serveis, Mauri va explicar que a casa tenien un bar i que sabia treballar com a cambrer. Allò va acabar sent decisiu per canviar completament el seu dia a dia dins de la caserna. La prova per demostrar-ho va ser bastant més senzilla que saltar d'un camió en marxa: saber manejar una cafetera. "Imagina't tu quin nivell", bromeja en recordar el contrast entre les exigències de la instrucció i el que després li van demanar per entrar al servei.
A partir de llavors va passar a treballar al bar d'oficials, una tasca molt més tranquil·la que les maniobres inicials. La mili de Mauri va acabar tenint així dues etapes completament diferents: primer, exercicis físics que imposaven respecte; després, cafès i servei de barra. Mirant enrere, ho explica amb humor, però també deixa clar que algunes d'aquelles proves podien ser realment perilloses. Saltar d'un camió a 25 km/h no era una metàfora: era part de l'entrenament.