Cal treure la gespa natural i posar-ne d'artificial per gastar menys aigua? Això li va preguntar Mariola Dinarès a Francesc Mauri en un taller de sostenibilitat de Popap, a Catalunya Ràdio. "No cal gespa", va respondre el meteoròleg. La seva proposta era omplir el jardí de plantes mediterrànies. I el primer que en va destacar, abans de parlar de com regar-les, va ser com de vistoses poden ser quan floreixen.
El canvi s'entén bé en un jardí on gairebé tot el terreny està cobert de gespa, encara que la família només en faci servir una part per seure o perquè hi juguin els nens. Al voltant d'aquesta zona es poden plantar arbustos o espècies tapissants, que creixen arran de terra i cobreixen la terra. Algunes també floreixen i admeten trepitjades, de manera que poden ocupar zones de pas.
Què plantar on abans hi havia gespa
Mauri es va inclinar per les espècies autòctones sempre que fos possible i va aconsellar demanar orientació abans de triar-les, també si un vol encarregar-se del jardí pel seu compte. Una manera de començar és fixar-se en quines parts reben sol tota la tarda i quines queden a l'ombra. L'elecció de les plantes depèn d'aquestes condicions i de quanta aigua necessita cada espècie.
L'Agència Catalana de l’Aigua recomana agrupar les plantes que tenen necessitats d'aigua semblants. Així es pot regar cada zona amb la freqüència que li correspon. Entre les plantes també es pot cobrir la terra amb escorça de pi o grava. Aquesta capa ajuda a conservar la humitat del sòl i frena l'aparició de males herbes.
L'aigua de pluja també serveix per regar
Per als arbres, els arbustos i les tanques, el sistema que va assenyalar Mauri va ser el reg per goteig. Els degotadors permeten repartir l'aigua al peu de cada planta. Durant les primeres setmanes, les plantes acabades d'instal·lar poden necessitar regs de suport fins que les seves arrels arribin a la zona humida que deixa el degotador. A partir d'aquí, la freqüència es pot ajustar segons l'espècie.
Mauri va acabar recorrent a un exemple romà, l'impluvium, que recollia l'aigua de pluja al pati de la casa. La idea que va proposar recuperar va ser la de guardar-la en un dipòsit. En un jardí domèstic, aquesta reserva permet aprofitar per al reg part de l'aigua que cau sobre l'habitatge quan plou.