Florencio Ramos, psicòleg d'adolescents: "A l'estiu no han d'obrir ni un llibre, no es pot estudiar"

Florencio Ramos, psicòleg especialitzat en adolescents, defensa una idea que incomoda a molts pares quan arriba l'estiu: no tot s'arregla posant més hores d'estudi. Segons el seu plantejament, les vacances han de ser vacances de veritat. Si un adolescent acaba el curs esgotat, castigar-lo amb llibres durant juliol i agost pot convertir l'aprenentatge en una obligació associada al cansament, la culpa i el rebuig.

La frase és contundent, ja que a l'estiu no haurien d'obrir ni un llibre, encara que quedin coses pendents. No significa menysprear l'esforç ni negar els suspensos, sinó entendre que el descans també educa. Un jove necessita desconnectar, dormir millor, avorrir-se, sortir, recuperar energia i sentir que la seva vida no està reduïda al rendiment escolar permanent.

Descansar també forma part de l'aprenentatge

Ramos també aplica aquesta lògica als caps de setmana. Si un adolescent estudia de dilluns a divendres, el dissabte i el diumenge haurien de servir per recuperar, fer plans i tenir vida fora dels deures. L'objectiu no és permetre que faci el que vulgui, sinó ensenyar-li una cosa més important, perquè la feina s'ha d'organitzar durant la setmana.

Aquí apareix la veritable lliçó. No estudiar el cap de setmana obliga a planificar millor, repartir tasques, anticipar exàmens i no deixar-ho tot per a l'últim moment. Si sap que el diumenge no serà una xarxa d'emergència, aprèn a gestionar el dilluns, el dimarts, el dimecres i el dijous amb més responsabilitat.

Temps per estudiar i temps per viure

L'error de molts adults és pensar que més estudi sempre equival a millors resultats. En l'adolescència, però, també importen la motivació, l'autonomia i la relació emocional amb l'aprenentatge. Un noi que sent que mai descansa pot acabar estudiant més hores, però pitjor, i associant el col·legi amb ansietat.

Per això Ramos insisteix a respectar els temps. Hi ha moments per estudiar i moments per divertir-se, i tots dos han d'existir. Si tot el calendari s'omple de tasques, l'adolescent no aprèn disciplina: aprèn saturació. Planificar bé no consisteix a estudiar sempre, sinó a saber quan toca treballar i quan toca parar. Aquesta frontera, ben explicada, pot ensenyar més responsabilitat que un estiu sencer castigat davant dels llibres i sense cap descans real a casa durant setmanes que també haurien de ser reparadores.