Fernando Alonso ha parlat poques vegades amb tanta claredat sobre la relació amb el seu pare, José Luis Alonso. Darrere de l'home que va dedicar incomptables hores a acompanyar-lo durant els seus primers anys en el kàrting existia una manera de voler molt tradicional: sacrifici, presència i ajuda constant, però pràcticament cap demostració física d'afecte. El pilot mai va dubtar de quant l'estimava.
“El meu pare m'estima amb tota la seva ànima, però mai m'ha abraçat”, va reconèixer Alonso. Ni tan sols recorda haver rebut aquest gest quan va travessar situacions difícils. No ho va explicar des del retret, sinó intentant comprendre una educació en la qual sentiments profunds podien existir sense necessitat d'expressar-se mitjançant abraçades, paraules afectuoses o converses emocionals freqüents.
El seu pare demostrava l'afecte fent coses
José Luis Alonso va ser determinant perquè Fernando pogués competir des de petit. Va treballar, va viatjar durant anys amb ell i va dedicar bona part del seu temps lliure al kàrting. Va ser precisament la seva afició a l'automobilisme la que va acabar introduint el futur campió en un esport que inicialment ni tan sols havia estat pensat específicament per a ell.
Aquella forma pràctica de cuidar va acabar influint també en Fernando. El mateix pilot reconeixia que tots dos eren semblants i que es bloquejaven davant les manifestacions afectives. En la seva família, estimar algú podia significar acompanyar-lo quilòmetres, arreglar un kàrting o realitzar sacrificis econòmics abans que pronunciar determinades paraules. L'afecte estava present, encara que s'expressés mitjançant fets.
Una educació que ajuda a entendre el seu caràcter
Aquesta infància també permet comprendre alguns trets que Alonso ha mostrat durant la seva carrera. Sempre ha protegit especialment la seva vida privada, ha mantingut certa distància emocional en públic i rares vegades exterioritza el que sent. La competició va reforçar encara més aquesta personalitat basada en controlar les emocions i resoldre els problemes mitjançant accions.
Tanmateix, mai ha confós aquesta falta d'abraçades amb absència d'amor. Dècades després continua destacant els sacrificis realitzats pels seus pares per oferir-li una oportunitat. Fins i tot ha tingut gestos d'agraïment relacionats amb la passió que van compartir des de nen. La seva història recorda que durant generacions molts pares van aprendre a estimar sense verbalitzar-ho. José Luis potser mai va abraçar Fernando quan estava patint, però va dedicar anys de la seva vida a acompanyar-lo. Per a Alonso, aquelles accions van ser una altra manera de dir exactament el mateix.