Fermín López és un altre dels jugadors que van haver de prendre la difícil decisió d'abandonar casa seva sent encara un nen, per provar sort en un altre lloc. Primer, es va traslladar de Huelva a Sevilla, quan va ingressar a les categories inferiors del Betis. I allà, va ser descobert pels observadors del Barça, com li va succeir a Pablo Paéz 'Gavi'. Així que es van reunir amb la seva família, per convèncer-lo que es traslladés a la ciutat comtal, i ingressés a la Masia.
Tenia tan sols 13 anys, i no va ser fàcil deixar enrere tot, per adaptar-se a una nova ciutat, i a una vida sense els seus amics ni els seus familiars. Un esforç que ara recorda amb nostàlgia, encara que els primers mesos van ser realment complicats. En especial, pels seus problemes de creixement, que li van impedir destacar al principi, i que van provocar que hagués de conformar-se amb un rol secundari. Perquè mai va estar entre els futbolistes assenyalats per arribar al primer equip.
Cada estiu, tenia la por de ser descartat, i el moment de dir adeu va arribar a l'estiu del 2022, quan va deixar de ser juvenil. No tenia lloc al filial, i va acceptar el repte de sortir cedit al Linares, a Primera RFEF. Allà, va signar un any sensacional, que li va servir per poder tornar a l'Spotify Camp Nou. I en la pretemporada, va convèncer Xavi Hernández, que el va incloure en la convocatòria per realitzar la gira pels Estats Units. La resta, és història.
Fermín va anotar un gol contra el Reial Madrid, i es va quedar en dinàmica amb el primer equip. Els seus gols, les seves jugades, la seva implicació i el seu talent van fer tota la resta, i va acabar consagrant-se com una peça molt important. I actualment, és un fix per a Hans-Dieter Flick, i també per a Luis de la Fuente, sent considerat com un dels millors futbolistes del planeta en la seva demarcació. En una entrevista per a 'RAC1', l'atacant de 23 anys va voler recordar com de difícil ha estat per a ell arribar on és.
"El Barça es va interessar per mi quan tenia 11 anys, però el meu pare va dir que no, perquè encara era molt petit. Dos anys més tard, amb 13, em van tornar a trucar per avisar-me que era l'últim tren, i llavors vam haver de dir que sí. Jo tenia clar que volia anar al Barça, però estar tan lluny de la meva família i dels meus amics em va costar una mica. El primer dia a la Masia va ser el pitjor de la meva vida, segur. A veure, també el més feliç, però era petit i era la primera vegada que me n'anava de casa. Vaig plorar molt, era la primera vegada que me n'anava i era per sempre", va recordar el futbolista de Huelva.
"Els companys que em vaig trobar a la Masia em van ajudar molt. Tots havien plorat abans. Vam fer un grup amb Xavi Simons i altres nens", va sentenciar Fermín.