La història de Fermín López és de dedicació, de sacrifici i de perseverança. Perquè, encara que ara sigui una de les grans estrelles del Barça i de la selecció espanyola, no ho va tenir gens fàcil per arribar al primer equip. A diferència de molts companys, la seva irrupció va trigar molt més, i mai va ser assenyalat com una de les grans perles de la Masia. De fet, va haver de superar una cessió a les files del modest Linares per tenir una oportunitat.
Xavi Hernández va ser qui li va canviar la vida, ja que el va fer estrenar-se amb 20 anys, i va ser qui el va consolidar, quedant impressionat amb les seves actuacions. Però, en moltes ocasions, l'andalús va arribar a tenir la por que el descartessin, veient el seu físic feble. I és que també va ser dels últims a créixer i a desenvolupar la seva musculatura, i això va provocar que fos suplent habitual durant tots els anys que va estar a les categories inferiors.
"En altres ocasions no ho valores tant, perquè ho veus com una cosa molt normal, però si m'adono de tot el que m'ha passat en aquest temps... Intento aprofitar-ho. A mi sempre m'ha agradat ser una mica més normal, senzill. Ara costa fer vida normal. M'he acostumat. Sé que és el que em queda i ja està", va dir el '7' blaugrana en una entrevista a 'Relevo', on era preguntat per com ha canviat la seva vida en aquest període de tres anys.
"Pensava que algun dia s'acabaria, que havia vingut el Barça i ja està. Després vaig créixer com tots els meus companys, vaig demostrar qui era i ho he aconseguit. En el procés hi ha hagut molt gimnàs. Sempre he menjat bastant bé. A la Masia t'ajuden molt. Ho tinc com a rutina des de petit", va revelar Fermín a l'hora de respondre si en algun moment va pensar que la seva etapa al Barça estava a prop de finalitzar, i quines van ser les claus del seu creixement muscular.
El regal de Fermín als seus pares
Així mateix, Fermín també va confessar que havia fet un bonic regal als seus pares, les persones que l'han acompanyat en aquest procés, i que tampoc ho han passat gens bé. Perquè es van haver d'acomiadar del seu fill quan encara era un nen de 13 anys, perquè pogués complir el seu somni de jugar al Barça.
"Quan vaig renovar no, però al meu pare li he comprat ara un cotxe. Sé que li feia molta il·lusió. S'ho mereix perquè ho gaudeixin tots dos. Fa un parell d'anys van venir amb mi a viure a Barcelona. Portava molt temps sense viure amb ells. S'ho mereixen. És la millor notícia", finalitzà el futbolista de 23 anys.