Els experts en dret laboral confirmen que la justícia ha començat a distingir entre la negligència malintencionada i l’ error humà fortuït, determinant que equivocar-se de genoll en un tractament o intervenció pot no ser motiu suficient per extingir un contracte si no hi ha una reincidència o un menyspreu pels protocols.
El Tribunal Suprem i diversos Tribunals Superiors de Justícia han recordat en sentències recents que l'acomiadament és la sanció màxima i només s'ha d'aplicar quan la falta és greu i culpable. En el cas d'un sanitari que intervé l'extremitat equivocada, els jutges analitzen si el professional estava sotmès a una càrrega de treball excessiva, si el sistema d'etiquetatge de l'hospital va fallar o si l'error va ser fruit d'un cansament extrem derivat de torns abusius.
El factor humà enfront de la responsabilitat civil
Els experts en ocupació subratllen que una cosa és la responsabilitat civil o penal i una altra de ben diferent és la relació laboral. Que un cirurgià o un infermer cometi un error puntual, per dramàtic que sigui el resultat, no esborra anys de servei eficient. Les empreses sanitàries sovint intenten aplicar l'acomiadament disciplinari per rentar la seva imatge davant l'opinió pública, però els tribunals estan frenant aquesta pràctica, exigint que la sanció sigui proporcional a la intenció del treballador.
Aquest canvi de tendència busca protegir el professional davant de la cultura de la culpa. En sectors d'alta pressió, l'error humà és una possibilitat estadística. Si un hospital no disposa de protocols de doble verificació de seguretat eficaços, el jutge pot interpretar que la responsabilitat és compartida entre l'empresa i l'empleat. En aquests escenaris, l'empresa pot sancionar el treballador amb una suspensió d'ocupació i sou, però no necessàriament amb la pèrdua definitiva del seu lloc de treball.
La importància dels protocols de seguretat al quiròfan
La jurisprudència actual posa el focus en la organització del treball. Si un electricista connecta mal un quadre o un metge s'equivoca de cama, el primer que s'investiga és l'entorn. Per això, l'acomiadament només es manté si es demostra que el professional va ignorar deliberadament les mesures de seguretat o si va actuar sota els efectes de substàncies o amb una imprudència temerària manifesta.
En definitiva, la justícia laboral està enviant un missatge de sensatesa, ja que errar és humà, i encara que les conseqüències siguin greus, el dret al treball ha de protegir-se si no hi ha mala fe. Així doncs, les empreses han de centrar-se més a prevenir l'error mitjançant millors condicions laborals que a castigar-lo amb l'acomiadament immediat.