El dret a la desconnexió digital ja no és una recomanació ni una acció de simple cortesia empresarial. A Espanya, després de la reforma de l'Estatut dels Treballadors, s'ha convertit en una obligació legal que protegeix de forma directa els empleats. La norma estableix que cap superior pot exigir tasques, contactar de forma sistemàtica o envair el temps de descans del treballador fora de la seva jornada laboral, llevat de situacions excepcionals degudament justificades.
Aquest marc legal respon a una realitat cada cop més estesa en moltes feines. La generalització del teletreball, l'ús constant del mòbil i la missatgeria instantània han difuminat les fronteres entre vida personal i professional. Trucades, correus electrònics o missatges enviats fora d'horari s'han normalitzat en molts entorns laborals, generant tensions, fatiga digital i conflictes jurídics creixents.
El que diu la llei en aquests casos
L'article 20 bis de l'Estatut dels Treballadors recull de forma expressa el dret a la intimitat en l'ús de dispositius digitals i a la desconnexió fora del temps de treball. Aquesta protecció no es limita a un únic canal de comunicació. Abarca trucades telefòniques, missatges de WhatsApp, correus electrònics, notificacions internes i qualsevol interacció realitzada a través d'eines corporatives.
La clau resideix en què el temps de descans del treballador ha de quedar blindat. L'empresa no pot imposar disponibilitat permanent ni traslladar obligacions laborals fora de la jornada pactada. Quan aquestes pràctiques es produeixen de manera reiterada, l'empleat disposa de mecanismes per reaccionar dins del marc legal vigent. L'incompliment empresarial no és una cosa menor. La vulneració del dret a la desconnexió digital pot derivar en sancions econòmiques fortes. Les multes, en funció de la gravetat i la reiteració de la conducta, poden superar els 7.000 euros, una xifra que reflecteix la seriositat amb què la legislació aborda aquest tipus d'infraccions.
Trucades fora d'horari i hores extres
Un altre element fonamental és la consideració del temps de resposta. Quan un treballador atén comunicacions laborals fora del seu horari, aquest temps pot computar-se com a treball efectiu. En termes legals, respondre missatges o gestionar tasques durant el descans no és neutre i pot qualificar-se com a hores extraordinàries i, per tant, ha de ser compensat econòmicament o mitjançant descans equivalent.
Davant situacions de contacte constant o pressió fora de jornada, el treballador pot presentar una queixa interna, acudir a la Inspecció de Treball o iniciar accions legals. La desconnexió digital, lluny de ser un privilegi, es consolida així com un dret plenament exigible dins de la normativa laboral espanyola.