Encarni té 83 anys i, després de tota una vida treballant, s'ha trobat amb un problema que cada vegada afecta més jubilats: demostrar que pot pagar un lloguer malgrat tenir uns ingressos fixos. La seva pensió no ha estat suficient per convèncer el propietari i ha hagut de recórrer als seus tres fills per aconseguir les garanties necessàries.
El seu cas va ser recollit per El Español, on explica la situació amb claredat: "Tinc tres fills i a tots vaig haver de posar-los d'avalistes". La jubilada assegura que el lloguer ha anat creixent mentre la seva pensió no ho ha fet al mateix ritme, una combinació que ha anat estrenyent cada vegada més la seva economia domèstica.
Tres fills com a aval per poder seguir de lloguer
El problema no està únicament a pagar la mensualitat. Encarni explica que, malgrat portar dècades complint amb les seves obligacions, el mercat li exigeix garanties addicionals simplement perquè els seus ingressos procedeixen d'una pensió. Per a un jubilat, no existeix una nòmina que augmenti amb els anys ni massa capacitat per buscar ingressos addicionals. Per això, quan el lloguer puja, cada actualització té un efecte directe sobre el que queda disponible per a menjar, subministraments i altres despeses bàsiques.
Encarni reconeix a més que el seu historial com a inquilina no ha estat suficient per evitar aquestes exigències. Tenir tres fills disposats a avalar-la ha permès que pugui continuar vivint a la casa, però el seu cas evidencia una realitat incòmoda: alguns pares acaben depenent econòmicament dels seus fills just quan esperaven haver assolit una etapa de major estabilitat.
Una residència tampoc apareix com a alternativa
Quan pensa en altres opcions, Encarni tampoc troba una solució senzilla. En la mateixa informació critica que moltes vegades es plantegi una residència com a alternativa natural per a les persones grans que no poden assumir el lloguer. "L'única solució que et donen és que te'n vagis a una residència", explica, abans de recordar que aquests centres també poden tenir preus difícils d'afrontar amb una pensió convencional. La seva situació acaba així atrapada entre dos costos elevats: mantenir un habitatge de lloguer o assumir el preu d'una plaça residencial.
L'Encarni no reclama una casa gratuïta ni privilegis especials. El que posa sobre la taula és una cosa molt més bàsica: després d'anys cotitzant i pagant, necessita els seus propis fills com a garantia per poder continuar vivint de lloguer. I aquesta dependència resumeix fins a quin punt l'habitatge també s'està convertint en un problema per als qui ja han acabat la seva vida laboral.