Eduard Estivill ha posat el focus en un grup de persones que sol rebre crítiques injustes com ho són els qui necessiten dormir nou o deu hores per sentir-se descansades. En una societat que relaciona matinar amb disciplina i dormir molt amb mandra, reconèixer aquesta necessitat pot generar vergonya. No obstant això, l'especialista explica que existeixen dormidors llargs la constitució dels quals els exigeix més temps de son sense que això signifiqui malaltia, falta de voluntat o escàs rendiment.
La majoria dels adults funciona correctament amb unes set o vuit hores, però aquesta xifra és una referència, no una obligació idèntica per a tots. Segons Estivill, un petit percentatge necessita menys i un altre grup requereix fins a deu hores de forma habitual. La clau està en com es troba la persona durant el dia: desperta, concentrada i sense somnolència, irritabilitat o necessitat constant de recuperar son.
Dormir més no significa ser menys productiu
El problema apareix quan el descans es jutja des de criteris socials i no biològics. Qui se'n va a dormir aviat, rebutja plans nocturns o s'aixeca més tard pot ser etiquetat com a gandul. Aquesta pressió porta moltes persones a retallar hores per adaptar-se a horaris laborals, familiars o socials que no respecten el seu ritme natural de cadascun. Després apareixen cansament, errors, canvis d'humor i menor capacitat per prendre decisions.
Dormir deu hores tampoc equival a quedar-se voluntàriament al llit. Un dormidor llarg manté normalment una pauta estable: necessita aquest temps gairebé cada dia i es troba bé després. No es tracta de dormir cinc hores entre setmana i allargar fins al migdia el dissabte. Aquest patró sol indicar deute de son acumulat, no una necessitat genètica especialment elevada.
Quan convé consultar un especialista
La durada per si sola no permet decidir si existeix un problema. Convé demanar valoració quan algú comença de sobte a necessitar moltes més hores, dorm deu i continua esgotat, es queda adormit involuntàriament o presenta roncs intensos, pauses respiratòries, mals de cap matinals o dificultats per funcionar. En aquests casos pot haver-hi apnea, depressió, alteracions hormonals, efectes de medicaments o altres trastorns.
El missatge d'Estivill combat una idea estesa: dormir menys no converteix ningú en més fort, ambiciós o eficient. El descans depèn de l'edat, la genètica, la salut i la qualitat del son. Algunes persones estaran bé amb set hores i d'altres en necessitaran deu. Respectar aquesta diferència és millor que imposar una xifra universal. Dormir el necessari no és perdre temps: permet al cervell i a l'organisme reparar-se.