La jubilació dels joves espanyols pot allunyar-se molt dels 65 anys si les seves carreres laborals continuen començant tard i acumulant interrupcions. Un estudi de la Fundació BBVA i l'Ivie calcula que els qui arribin al 2065 amb només 30 anys cotitzats podrien necessitar treballar fins als 71 per mantenir un nivell d'ingressos semblant al que tenien abans de retirar-se.
Això no significa que la llei obligui avui tots els joves a jubilar-se a aquesta edat. Des del 2027, l'edat ordinària serà de 67 anys per als qui no arribin a 38 anys i sis mesos cotitzats, mentre que podran retirar-se als 65 els qui superin aquest període. Per cobrar el 100% de la base reguladora seran necessaris 37 anys cotitzats.
Començar tard redueix els anys acumulats
El problema és la incorporació cada vegada més tardana a l'ocupació. Els estudis universitaris es prolonguen, l'estabilitat triga a arribar i molts joves encadenen desocupació, temporalitat o jornades parcials. Encara que treballin fins als 67, una part podria reunir únicament uns 30 anys efectius de cotització, clarament per sota d'una carrera completa.
Amb 15 anys cotitzats es genera dret al 50% de la base reguladora, i el percentatge augmenta progressivament amb els mesos addicionals. Per tant, complir l'edat ordinària no garanteix automàticament el 100%. Qui arribi amb llacunes importants pot acceptar una pensió menor o endarrerir voluntàriament la retirada per continuar cotitzant i millorar la prestació.
Els 71 anys són una projecció, no una norma
El càlcul de l'Ivie assenyala que treballar fins als 71 permetria compensar parcialment una carrera de només 30 anys i sostenir millor el nivell de vida previ. La xifra depèn d'escenaris sobre ocupació, salaris, reformes futures i taxa de substitució, per la qual cosa no s'ha d'interpretar com una edat legal ja aprovada ni com un destí idèntic per a tota una generació.
L'advertència, però, reflecteix un risc real. Començar a cotitzar tard i mantenir trajectòries precàries dificulta assolir una pensió completa als 65 o 67 anys. Els joves que acumulin carreres estables podran retirar-se abans i amb millors percentatges; els qui pateixin interrupcions tindran menys marge. Per això els economistes insisteixen que el debat no s'ha de centrar únicament en l'edat oficial, sinó també en crear ocupació estable, salaris suficients i carreres de cotització contínues des d'etapes més primerenques. Sense aquestes condicions, endarrerir la jubilació pot convertir-se en l'única sortida.