Durant dècades hi va haver una idea que semblava inqüestionable, com que arribar a la jubilació amb l'habitatge pagat era una de les millors decisions financeres possibles. No obstant això, cada vegada més economistes especialitzats en patrimoni estan assenyalant que, en determinats casos, mantenir la mateixa casa durant tota la jubilació pot deixar de ser l'opció més eficient.
I és que una situació es repeteix amb freqüència. Moltes persones grans viuen encara en habitatges que van comprar quan convivien amb fills i necessitaven més espai. Pisos grans, diverses habitacions, més metres i despeses pensades per a una altra etapa de la vida. El problema apareix quan aquest habitatge deixa d'ajustar-se a les necessitats reals i comença a consumir una part important del pressupost mensual.
L'estalvi no està en vendre, sinó en gastar menys cada any
La realitat és que l'argument principal no sol ser obtenir diners ràpid, sinó reduir costos fixos. Un habitatge més petit sol implicar menys despeses de comunitat, menor rebut de l'IBI, menys consum energètic i menys manteniment.
D'aquesta manera, alguns economistes parlen d'infrautilització del patrimoni, ja que tenir gran part del patrimoni concentrat en un habitatge que ja no aporta utilitat equivalent al cost que genera. En molts casos, el canvi permet alliberar recursos sense renunciar a continuar sent propietari. A més, existeix un detall fiscal que molts desconeixen. A Espanya, els majors de 65 anys poden vendre el seu habitatge habitual sense tributar en IRPF per la guany patrimonial obtinguda, sempre que es compleixin els requisits establerts per a aquesta exempció.
Què fan molts jubilats amb els diners que alliberen
Això permet que algunes persones venguin un habitatge gran, en comprin un altre de més petit i conservin una part del capital per complementar ingressos o guanyar tranquil·litat financera. Aquests diners solen destinar-se a reforçar l'estalvi, afrontar despeses futures, ajudar fills o nets o simplement millorar la qualitat de vida durant la jubilació.
Això sí, els especialistes també recorden que no és una decisió universal. Hi ha habitatges molt eficients, costos baixos o situacions familiars on mantenir la casa continua tenint tot el sentit. Així doncs, el debat ja no gira tant al voltant de vendre o no vendre. La pregunta que cada vegada més economistes fan a molts jubilats és una altra: si realment continuen vivint a la casa que necessiten avui o a la que necessitaven fa vint anys.