Els economistes expliquen per què molts jubilats haurien de revisar si la seva casa té sentit als 70 anys

Arribar a la jubilació amb un habitatge en propietat ha estat durant dècades un dels grans objectius de moltes famílies. Tanmateix, cada vegada més economistes estan plantejant una pregunta incòmoda però necessària: aquella casa que tenia tot el sentit als 40 o 50 anys, segueix sent la millor opció als 70? La resposta no sempre és clara, perquè l'habitatge no només és patrimoni. També implica despesa, manteniment, accessibilitat i qualitat de vida.

I és que molts jubilats segueixen vivint en cases pensades per a una altra etapa. Pisos grans, diverses habitacions buides, escales, banys poc adaptats, comunitats cares o habitatges allunyats dels serveis bàsics poden acabar convertint-se en un problema. El tema ja no és tenir una casa en propietat, sinó no revisar si aquella casa segueix encaixant amb les necessitats reals.

Un habitatge massa gran també costa diners

La realitat és que una casa gran no surt gratis encara que ja estigui pagada. IBI, comunitat, assegurances, subministraments, derrames, manteniment i petites reparacions segueixen arribant cada any. I com més antic o gran és l'habitatge, més fàcil és que aquestes despeses augmentin.

jubilada pensiones europa press
jubilada pensions europa press

D'aquesta manera, alguns economistes parlen de patrimoni infrautilitzat. És a dir, una persona pot tenir molt valor acumulat en una casa, però pocs diners disponibles per viure millor cada mes. Això passa especialment quan hi ha habitacions que ja no s'usen, zones difícils de mantenir o reformes pendents que es van ajornant. A més, a partir de certa edat l'accessibilitat comença a pesar més que els metres quadrats. Una banyera alta, un tercer sense ascensor o un passadís mal il·luminat poden ser més importants que tenir una habitació extra.

La decisió no sempre passa per vendre

Revisar si la casa té sentit no significa necessàriament vendre-la. De vegades n'hi ha prou amb adaptar el bany, millorar la il·luminació, retirar obstacles, canviar la distribució o reduir despeses innecessàries. Però en altres casos sí que pot tenir sentit mudar-se a un habitatge més petit, més cèntric, més eficient o més proper a familiars i serveis mèdics. També hi ha jubilats que venen un habitatge gran, en compren un altre de més manejable i conserven part dels diners com a matalàs per complementar la pensió.

Així doncs, els economistes no demanen als jubilats que renunciïn a casa seva, sinó que la mirin amb ulls actuals. Perquè als 70 anys, un bon habitatge no és necessàriament el més gran ni el que més records guarda, sinó el que permet viure amb més seguretat, menys despeses i més tranquil·litat.