Molts jubilats fan els seus comptes pensant únicament en la pensió que cobren cada mes, però cada vegada més economistes adverteixen que el problema no sempre és només en la quantia reconeguda. En molts casos, la pensió sembla suficient sobre el paper, però comença a quedar-se curta quan apareixen despeses que no estaven previstes o que van creixent amb l'edat. I és aquí on molts grans descobreixen que el seu marge real és molt menor del que pensaven.
I és que la jubilació no elimina les despeses, sinó que en canvia la naturalesa. Algunes partides desapareixen, però d'altres guanyen molt de pes. Els experts assenyalen cinc especialment delicades: despeses mèdiques no cobertes, reformes a casa, ajuda domèstica, suport econòmic a fills o nets i assegurances que s'encareixen amb els anys. Totes tenen alguna cosa en comú, com és que poden menjar-se una part important de la pensió sense que el jubilat ho vegi venir.
Les despeses de salut i habitatge pesen cada vegada més
La realitat és que no tot està cobert per la sanitat pública. Pròtesis dentals, ulleres, audiòfons, fisioteràpia o determinats tractaments poden suposar desemborsaments elevats. Una pròtesi dental o uns audiòfons poden costar milers d'euros, i molts jubilats acaben recorrent a serveis privats per evitar llistes d'espera.
A això s'hi sumen les reformes de la llar. Amb l'edat, un habitatge que abans era còmode pot tornar-se poc pràctic. Canviar una banyera per una dutxa, instal·lar passamans, eliminar barreres o millorar l'accessibilitat són decisions necessàries per mantenir autonomia, però també impliquen diners. I si a més cal mudar-se a una casa més adaptada, el cost pot disparar-se.
Ajudar la família també redueix la pensió disponible
Una altra despesa silenciosa és l'ajuda domèstica o la cura personal. El que comença com unes hores de neteja pot acabar convertint-se en assistència regular. Amb preus que ronden els 15 o 20 euros per hora, la despesa mensual pot créixer molt ràpid. En casos de dependència elevada, un cuidador pot superar fàcilment la pensió de molts grans. També hi ha el suport a fills o nets. Molts jubilats destinen part de la seva pensió a ajudar familiars amb lloguer, atur, separacions o despeses imprevistes. És una ajuda comprensible, però si es torna recurrent pot posar en risc la seva pròpia estabilitat.
Així doncs, els economistes recomanen revisar aquestes despeses abans que es converteixin en un problema. Perquè una pensió no només es redueix pel que es cobra, sinó també per tot allò que es paga sense planificació.