L'economista Óscar García anticipa un canvi profund en el mercat immobiliari espanyol durant les pròximes dècades. La seva previsió és molt dura: "En 30 anys caurà el preu de l'habitatge dràsticament". L'explicació no es troba únicament en els salaris, els tipus d'interès o la construcció, sinó en l'evolució demogràfica i en la gran quantitat d'immobles que heretaran les generacions amb pocs germans.
I és que García posa el focus en el moment en què desaparegui la generació del baby boom, una de les més nombroses. "Quan la generació boomer mori, en haver-hi pocs fills, heretaran molt patrimoni i ens sobraran cases", sosté. Molts hereus podrien rebre un habitatge dels seus pares i un altre dels seus avis, reduint la seva necessitat de comprar i augmentant els immobles disponibles.
Menys fills i moltes més vivendes heretades
La realitat és que les generacions actuals estan tenint menys descendents. Mentre que abans una herència podia repartir-se entre diversos germans, en el futur serà més freqüent que un o dos fills rebin tot el patrimoni familiar. Això pot incloure l'habitatge habitual, una segona residència, terrenys o pisos adquirits com a inversió.
Óscar García: "En 30 años caerá el precio de la vivienda drásticamente. Cuando la generación boomer muera, al haber pocos hijos, heredarán mucho patrimonio y nos sobrarán casas". pic.twitter.com/MrMPakYhc4
— Javi Cabello (@ciudadanoalt) June 9, 2026
D'aquesta manera, molts joves i adults podrien convertir-se en propietaris sense entrar en el mercat immobiliari. Al mateix temps, els qui heretin més d'una casa potser decideixin vendre'n alguna perquè no vulguin assumir les despeses de comunitat, manteniment, impostos i reformes. Si moltes propietats surten simultàniament al mercat i disminueix el nombre de compradors, l'oferta podria superar àmpliament la demanda. Aquesta situació pressionaria els preus a la baixa.
La caiguda no seria igual a totes les zones
L'escenari plantejat per Óscar García no significa que tots els immobles s'ensorrin de la mateixa manera. Les grans ciutats, les zones turístiques i els llocs amb ocupació, transport i serveis poden continuar concentrant una demanda elevada. La immigració també pot compensar parcialment la pèrdua de població. En canvi, els habitatges antics situats en municipis petits o territoris que perdin habitants tindrien més dificultats per trobar compradors. Molts necessitaran reformes costoses i podrien romandre buits durant anys.
Així doncs, la tesi de García és clara: l'envelliment dels boomers, la baixa natalitat i la concentració d'herències poden provocar que sobrin cases d'aquí a tres dècades. No és una caiguda garantida ni uniforme, però sí un canvi demogràfic capaç de transformar completament el valor de bona part del parc immobiliari.