Demanar a l'empresa que no retingui ni un euro d'IRPF pot semblar una bogeria, però alguns economistes ho defensen en un cas molt concret: quan la llei permet aplicar una retenció mínima o fins i tot zero. La idea no és deixar de pagar impostos, sinó endarrerir el pagament per disposar abans dels diners, invertir-los durant l'any i liquidar després el que correspongui en la declaració de la Renda.
El matís és important, perquè el treballador no pot triar lliurement qualsevol percentatge. L'empresa ha de calcular la retenció segons el salari, el contracte i la situació personal comunicada en el model 145. Si el resultat legal obliga a retenir, no n'hi ha prou amb demanar que la nòmina arribi íntegra. El que sí que es pot fer és revisar que no s'estigui aplicant una retenció superior a la necessària.
Tenir abans els diners permet moure'ls
L'argument financer és senzill. Un euro retingut al gener no torna fins a la devolució de la Renda, si és que toca retornar. Durant tot aquest temps, Hisenda el té per avançat. Si aquests diners es queden en el compte del treballador, es poden usar per reduir deute, cobrir despeses sense tirar de crèdit o invertir-los amb prudència.
@tu_blog_fiscal No pagaría impuestos durante el año, lo haría todo en la declaración.
♬ sonido original - FISCALIDAD PARA TODOS
Per això alguns economistes prefereixen ajustar la retenció al mínim legal. No busquen una devolució gran, sinó evitar prestar diners gratis durant mesos. Una devolució d'Hisenda pot semblar una bona notícia, però moltes vegades significa que s'ha cobrat menys cada mes del que es podia haver cobrat i que s'ha perdut capacitat de decisió financera real.
El risc arriba en la Renda
Aquesta estratègia només té sentit per a persones ordenades. Si es cobra més cada mes, cal reservar una part per pagar després. Altrament, la declaració pot sortir a ingressar i convertir-se en un problema. Els diners no desapareixen: simplement canvia el moment en què es paguen. Per això convé calcular abans l'impacte anual, no només mirar la nòmina immediata.
També hi ha perfils per als quals no convé. Qui no estalvia, no inverteix o viu molt just pot preferir una retenció més alta per evitar ensurts. En canvi, qui controla els seus comptes pot beneficiar-se de tenir liquiditat abans durant tot l'any. La clau no és demanar zero IRPF a qualsevol preu, sinó pagar el just, en el moment més eficient i sense oblidar que la Renda acabarà ajustant comptes.