La normativa de l'IRPF contempla un benefici fiscal d'enorme rellevància per als contribuents de més edat. Les persones que han complert 65 anys poden transmetre el seu habitatge habitual sense tributar a l'IRPF pel guany patrimonial generat, un punt que sol generar dubtes però que la regulació deixa clarament establert. I el més important: aquest avantatge no es limita únicament a la venda de l'immoble.
L'exempció també s'aplica quan l'habitatge es dona. És a dir, un propietari major de 65 anys pot cedir el seu habitatge habitual i no pagar IRPF per la possible revalorització acumulada durant anys. No és una interpretació flexible ni una laguna normativa, sinó un criteri en la legislació com en la doctrina administrativa.
Requisits que exigeix Hisenda per deduir
Perquè l'exempció resulti vàlida, el primer requisit és que el donant hagi complert 65 anys o més en el moment de la transmissió. No es tracta de l'exercici fiscal complet ni de l'any natural, sinó de la data exacta en què es formalitza l'operació. Des del dia en què es compleixen els 65 anys, el benefici pot aplicar-se.
El segon element clau és la consideració d'habitatge habitual. A efectes fiscals, Hisenda exigeix que el contribuent hagi residit a l'immoble durant almenys tres anys continuats. Existeixen excepcions justificades com trasllats laborals, situacions familiars o problemes de salut, però la regla general gira entorn d'aquest període mínim de residència efectiva.
Un altre aspecte rellevant és que la transmissió pot adoptar diferents formes. L'exempció no distingeix entre operacions oneroses o lucratives. Per tant, queden cobertes la venda, la donació, la permuta i fins i tot fórmules com la transmissió de la nua propietat amb reserva d'usdefruit vitalici, una opció habitual en la planificació patrimonial de persones grans.
L'exempció no elimina el pagament de tots els impostos
Convé subratllar un matís fonamental, ja que el benefici opera exclusivament en l'IRPF del donant. Qui transmet l'habitatge no tributa pel guany patrimonial. Això sí, l'operació no queda lliure d'altres obligacions fiscals. El receptor de l'immoble, per exemple, haurà d'afrontar l'Impost de Successions i Donacions (ISD). Així mateix, pot generar-se la plusvàlua municipal, l'aplicació de la qual depèn de la normativa de l'ajuntament corresponent. Aquest tribut grava l'increment del valor del sòl urbà i funciona de forma independent a l'IRPF, per la qual cosa l'exempció estatal no l'anul·la automàticament.
Així doncs, la llei busca evitar que l'edat es converteixi en un obstacle per reorganitzar el patrimoni, facilitar transmissions familiars o adoptar decisions econòmiques sense penalitzacions desproporcionades. No és una mesura recent ni excepcional, sinó un mecanisme assentat des de fa anys en el sistema tributari.