David Villa va arribar a convertir-se en campió del món, màxim golejador històric de la selecció espanyola i davanter del Barça, però els seus orígens van estar molt lluny dels grans estadis. Va créixer a Tuilla, un petit poble miner d'Astúries, on la mina formava part de la vida quotidiana de pràcticament totes les famílies. El seu pare, José Manuel, hi treballava precisament. "Cada nit, ell baixava fins a 800 metres sota terra per assegurar-se que a la nostra família no li faltés res", va recordar Villa en parlar d'una infància marcada per aquell sacrifici.
L'exfutbolista descriu la feina del seu pare com extremadament dura i perillosa. No es tractava únicament de jornades llargues, sinó d'entrar cada dia en un entorn on qualsevol accident podia tenir conseqüències greus. Villa va créixer sabent que mentre ell jugava a futbol, el seu pare estava assumint aquest risc per mantenir la família. Amb els anys, aquesta realitat va convertir José Manuel en una de les persones que més han influït en la seva manera d'entendre l'esforç.
Un incendi a la mina ho va poder canviar tot
Villa recorda especialment una nit en què es va produir un incendi dins de la mina. Ell encara era un nen i, quan es va despertar, la seva família va rebre la notícia que el seu pare havia aconseguit sortir. Altres treballadors, però, no van tenir la mateixa sort i alguns van romandre atrapats durant diversos dies. Aquell episodi va fer encara més evident el perill a què s'enfrontaven els miners diàriament.
"El meu pare havia d'arriscar la seva vida per donar menjar a la seva família", va escriure anys després. Villa sempre ha relacionat la seva pròpia carrera amb aquest esforç familiar. Considera que sense el suport del seu pare probablement mai hauria arribat al València, al Barça o a l'Atlètic de Madrid, ni hauria conquerit el Mundial amb Espanya. Per a ell, l'èxit esportiu va començar molt abans de convertir-se en professional.
El seu pare també va ser clau en el seu moment
La influència de José Manuel no va acabar a la mina. Quan Villa va patir de petit una greu lesió a la cama dreta, el seu pare es va implicar directament en la recuperació i el va ajudar a entrenar la cama esquerra. Aquella circumstància el va acabar convertint en un davanter capaç de rematar amb les dues cames, una de les característiques que posteriorment marcarien la seva carrera.
Villa mai ha volgut presentar la seva infància com una etapa desgraciada. Al contrari, recorda Tuilla com un poble humil però alegre, ple de nens i amb una forta vida comunitària. Precisament per això concedeix encara més valor al sacrifici del seu pare. Abans dels gols, els títols i el Barça hi va haver un home que baixava cada nit 800 metres sota terra perquè a casa no faltés res.