Els trens han ocupat les portades dels últims dies per catàstrofes en què han perdut la vida desenes de persones. Diumenge passat a la tarda el maquinista d'un tren Iryo, a l'altura d'Adamuz, perdia el control dels vagons de la part del darrere. Això va fer que col·lisionés amb l'Alvia que arribava en sentit contrari en no poder frenar a temps. La caixa negra del tren italià ha revelat les últimes paraules del jove maquinista que va perdre la vida: “Acabo de patir un enganxó”. 41 persones han perdut la vida en un dels pitjors accidents de les últimes dècades.
Ahir mateix, un tren de Rodalies de la R4 col·lidia amb un mur de formigó que va caure a l'alçada de Gelida. També va perdre la vida el seu maquinista, un jove sevillà en pràctiques, i 40 persones van resultar ferides, algunes de gravetat.
Aquestes fatídiques notícies han fet que es qüestioni l'estat de les vies, que ja per la zona de Còrdova havien alertat de problemes. Els trens trontollaven en aquest tram. Els maquinistes es posen en vaga per allò succeït i l'estat de les vies.
Els maquinistes reben un salari per sobre de la mitjana
Fins que no passen tragèdies com aquestes, la professió del maquinista no es té en compte. És una gran desconeguda per a la majoria de persones. Tanmateix, és un ofici que està associat a estabilitat, especialització i un salari per sobre de la mitjana, però també requereix una gran responsabilitat. A més, els processos formatius són molt exigents.
Daniel Luma Popa porta treballant 38 anys com a maquinista de Renfe. Ell ha confessat en una de les seves últimes entrevistes que la seva feina és estable, sòlida i està ben pagada. "Tinc una molt bona feina, em paguen bé i estic molt content", va declarar. No obstant això, va admetre que amb el pas del temps ha començat a qüestionar-se la seva trajectòria: "M'estic adonant que la meitat de la vida ja l'he gastat. M'imagino 25 o 30 anys més fent el mateix i vaig dir: ha d'haver-hi alguna cosa més enllà".
Va explicar que el curs habilitant costa 25.000 euros i que només un 60% de persones l'aproven. Després arriba l'oposició i l'habilitació per tipus de trens i línies. Tot i així, va insistir que li agrada el seu ofici: “Jo em dedico a portar trens. És una bona feina i estic a gust”.
Va subratllar, també, la complexitat tècnica i regulatòria del treball: “No puc agafar un tren encara que sàpiga portar-lo; cal estar habilitat de la línia i del material”.
La seva feina li agrada, però són molts anys i necessita un canvi, alguna cosa més. Fa un temps va obrir una empresa de compravenda de cotxes però no funciona com esperava.