Dani Rovira ha parlat poques vegades amb tanta claredat sobre la relació amb la seva mare. L'actor reconeix que és una de les persones que més l'han marcat en la seva vida, però també admet que entre tots dos hi va haver aspectes que va necessitar treballar durant molt de temps. "Amb la meva mare he anat fent les paus al llarg de molts anys de teràpia sense que ella ho sàpiga", va explicar en una conversa amb James Rhodes.
Rovira no planteja aquesta teràpia com una ruptura amb la seva mare, sinó precisament com una manera de comprendre millor la seva relació amb ella. La descriu com una dona "estupenda" i "increïble", tot i que reconeix que van haver d'arreglar moltes coses. Part d'aquest procés, segons explica, va ocórrer dins d'ell i sense necessitat que ella participés directament en cada reflexió.
La seva mare ha estat una mestra fins i tot sense saber-ho
L'actor assegura que els seus pares han estat les persones que més l'han inspirat, però col·loca especialment la seva mare al centre de molts aprenentatges. "En tot el bo i en tot el dolent", va dir en explicar fins a quin punt aquesta relació ha influït en la seva manera d'entendre's a si mateix.
La teràpia li va permetre revisar determinats records i acceptar que estimar profundament algú no significa que totes les etapes d'una relació hagin estat fàcils. Rovira explica que la seva mare ha acabat sent una mestra per a ell moltes vegades "sense ella saber-ho", una expressió que resumeix perfectament aquest treball personal realitzat durant anys.
Aprendre a separar-se també va formar part del procés
Un dels punts més personals de la seva reflexió apareix quan parla de distingir el vincle familiar de la seva pròpia identitat. L'humorista reconeix que ha hagut d'aprendre que, encara que ve dels seus pares, també havia de construir-se des de si mateix. Aquesta separació emocional no suposa allunyar-se, sinó trobar una relació més sana amb allò que va rebre durant la infància. Amb el pas dels anys, la conclusió a la qual ha arribat és especialment afectuosa. Rovira assegura que la seva mare continua sent una de les persones que més estima i arriba a definir-la com "el més casa que tinc en la meva vida".
La seva confessió mostra a més una realitat que moltes vegades passa desapercebuda: alguns conflictes familiars poden modificar-se encara que l'altra persona no participi directament en el procés terapèutic. Rovira no parla d'oblidar el que ha passat ni de convertir el passat en una cosa perfecta. Parla de comprendre'l, recol·locar-lo i fer les paus des del seu propi costat. I en el seu cas, assegura que aquest procés ha necessitat anys.