Perdre força a les mans no sempre comença amb un gran dolor ni amb una limitació evident. Pot aparèixer a poc a poc, fins que accions tan senzilles com obrir un pot, subjectar una ampolla o girar una clau comencen a costar més de l'habitual. El reumatòleg Damián Duartes Noé, cap del Servei de Reumatologia de l'Hospital Britànic, adverteix en una entrevista recollida per La Vanguardia que part d'aquest procés pot començar bastant abans del que molts imaginen.
L'especialista assenyala que a partir dels 45 anys comencem a perdre massa muscular i que, si aquesta pèrdua afecta també les mans i es combina amb problemes com l'artrosi, poden aparèixer menys força i habilitat. No significa que complir aquesta edat impliqui necessàriament tenir un problema, però sí que convé parar atenció a petits canvis quotidians que abans passaven desapercebuts.
Que et caiguin objectes pot ser un senyal
Duartes explica que la pèrdua funcional de les mans pot tenir diferents orígens. A vegades apareix per menys força muscular, però també pot estar relacionada amb dolor articular, deformitats, problemes tendinosos o alteracions neurològiques. La síndrome del túnel carpià, per exemple, pot provocar formigueig, adormiment i pèrdua de força fins al punt que algunes persones comencin a notar que els cauen objectes.
Per això no tot s'ha d'atribuir automàticament a "fer-se gran". L'artrosi sol produir un dolor més mecànic, relacionat amb l'ús de la mà, mentre que altres problemes poden necessitar un abordatge completament diferent. Quan la pèrdua de força avança o comença a interferir en tasques normals, l'especialista recomana consultar per identificar l'origen.
Cinc minuts d'exercici poden ajudar a mantenir-les actives
Mantenir les mans en moviment també té importància. Duartes proposa exercicis senzills que treballin tant la força de prensió com l'extensió: estrènyer una pilota de tennis tova, pessigar una esponja resistent o utilitzar una banda elàstica al voltant dels dits per obrir la mà. Adverteix a més que no convé limitar-se únicament a exercicis d'estrènyer, perquè també és necessari treballar l'elongació.
El mateix especialista considera que uns cinc minuts diaris poden ser suficients per a aquest tipus de feina domèstica. La clau està a no esperar que obrir un pot es converteixi en una batalla quotidiana per començar a parar atenció. A partir de certa edat, la força pot disminuir de forma progressiva i silenciosa, i les mans solen ser un d'aquests llocs on els petits canvis acaben fent-se visibles en les tasques més simples.