La capçalera del riu Dordonya – el país del Perigord Negre – és un recer de calma i de misteri que ens va transportar a èpoques passades. Èpoques d’assentaments prehistòrics, de poblaments dels mítics gals que hem conegut a través dels còmics "Astèrix i Obèlix", de castells medievals – com el del PPríncepNegre —, i de pobles postmedievals com el de Jan Petit. La Dordonya, a l’extrem nord-est de la vella Occitània, ens va obsequiar una extraordinària aventura d’història, d’antropologia, de natura, de gastronomia i d’enologia.
Un passeig a través de pobles amb cases tradicionals de façana de pedra i teulada de pissarra; de castells desafiants, enlairats sobre espectaculars penya-segats; de rius que discorren, calmosament, entre congostos i que uneixen pobles i comarques; de boscos espectaculars que oculten històries de fades i de misterioses coves que expliquen la història d’aquells avantpassats llunyans de fa vint-i-cinc mil anys. La terra de Jan Petit – el mític líder revolucionari de les jaqueries occitanes del XVII que inspiraria la cançó infantil – ens va atrapar per sempre.
Carcassona
La nostra "aventura perigordiana" va començar en ruta. Camí de Sarlat, capital del Perigord Negre i camp-base de la nostra "aventura", ens vam aturar a Carcassona, per a passejar pels carrers de la ciutat medieval i recuperar forces amb una "cassoleta llenguadociana" que recorda la "llonganissa amb fesols" catalana; i que, com tantes altres coses, explica que occitans i catalans tenim un origen i una història comuns. I que si aquesta història ens hagués estat favorable, avui formaríem un estat propi al marge de francesos i d’espanyols.
Sarlat la Caneda, el nostre camp-base.
A darrera hora del dia vàrem arribar a Sarlat i ens vam allotjar en un hotel encantador – una antiga masia occitana – als afores del poble i envoltats de natura. Sarlat ens va regalar la traça d’una petita ciutat medieval, que s’ha quedat aturada en el temps. La seva catedral (Sarlat es cap de la diòcesi del Perigord Negre); els seus casalots de l’època dels Mosqueters, el seu mercat de productes locals; i la seva gastronomia tradicional. A Sarlat, en un restaurant creat a les sales de l’antic jutjat medieval vam degustar un fabulós confit d’ànec amb all i julivert.
Els castells: Beynac i Milandes
La nostra "aventura perigordiana" passava per a "descobrir" dos dels grans castells del Perigord Negre. Milandes, edificat al segle XVI, és la superació del concepte castell. Amb una traça pròpia de casa senyorial, s’alça al bell mig d’un domini – una gran finca – dedicada al conreu de vinya. En canvi, Beynac és el genuí castell militar medieval, situat al capdamunt d’un escarpat penya-segat inexpugnable i, al mateix temps, li permet dominar tot el trau de terra i riu que s’obre als seus peus. Beynac explica la història de la mortífera Guerra dels Cent Anys que va dessagnar el Perigord.
L’avenc de Padirac, la cova més profunda d’Occitània
L’avenc— el gouffre, en francès – de Padirac, la cova més profunda del Perigord – amb 103 metres de desnivell respecte a la cota d’entrada – ens esperava en la nostra""aventura", per a una immersió al cor de la terra i una navegació per les seves artèries, a través d’un sorprenent i enigmàtic riu subterrani. Padirac, a través de les seves espectaculars sales, de les seves desafiants estalagmites i estalactites, dels seus fantasiosos canals i dels seus silencis colpidors; ens va mostrar el misteri de la gènesi de la vida en les entranyes de la Terra.
Rocamador, el poble de la Mare de Déu negra
Rocamador forma part de la ruta de les "mare-de-deus negres" escampades arreu d’Europa (com Montserrat). El dia que hi vam ser, els núvols que havien impedit sortir el sol, li conferien una atmosfera misteriosa. I al temple vàrem coincidir amb un grup de polonesos, devots de la Mare de Déu negra de Czestochowa. Però el més destacable – i el que més ens va impressionar – va ser la disposició del poble sobre el terreny: literalment penjat sobre un penya-segat vertical, Rocamador s’articula amb una trama desafiant de carrerons i placetes traçades sobre cornises naturals.
La navegació a través del Dordonya: La Roca de Gajàc
El riu Dordonya ha estat la via de comunicació del Perigord amb el món des de temps immemorials. Connecta la muntanya amb la façana atlàntica. I nosaltres, vam rememorar aquells trajectes fluvials d’altres temps, navegant amb una gavarra; imaginant la vida d’aquells raiers que transportaven fusta a les drassanes navals de la costa i contemplant els fantàstics congosts per on el riu, calmosament, discorre encaixonat. A la conclusió, al port fluvial de la Roca de Gajàc, ens esperava una degustació d’ou perfecte amb carabassa i ànec a la mantega amb fines herbes.
Una immersió al nostre passat més llunyà: Las Caus i la Roca de Sant Cristòfol
La penúltima jornada de la nostra""aventura perigordiana" vam fer una immersió en la vida dels nostres avantpassats més llunyans, els "sàpiens" de fa vint-i-cinc mil anys; i ens van endinsar en una rèplica – cal dir que molt reeixida – de la cova de Las Caus – Lascaux, en francès —. I a la tarda, ens vàrem dirigir a la Roca de Sant Cristòfol i en vàrem endinsar en una llarga balma excavada a mitjana altura d’un penya-segat i que va ser un indret de poblament permanent des del neolític – fa cinc mil·lennis – fins una mica més enllà de l’any 1000. Avui és un jaciment arqueològic.
Tolosa, la gran capital d’Occitània
El dia del retorn ens vàrem aturar a Tolosa, la gran capital d’Occitània. La "ciutat rosa" – pel color dels maons de terra cuita de les seves cases – ens va regalar un dissabte de carrers i places animades. I vam recórrer el romàntic Pont Nou, la majestuosa plaça del Capitoli, els carrers i carrerons de la part històrica – els barris de l’Esquirol i de Sant Jordi —, la monumental basílica de Sant Sadurní de Tolosa – un dels temples romànics més grans del món —, i, finalment, l’animadíssim Mercat de Victor Hugo, per a proveir-nos de formatges, embotits, patés i salses tradicionals del país d’Occitània.
El Perigord, solcat pel majestuós i eterna Dordonya, ens ha regalat una experiència fantàstica. Una “aventura perigordiana" inoblidable que queda en la nostra retina i en la nostra ànima, com un viatge de retorn a una part de les nostres arrels. Al país d’en Jan Petit.