El soroll és un dels principals motius de conflicte a les comunitats de veïns. Converses elevades, música, televisors o fins i tot activitats quotidianes poden acabar generant tensions constants. I el més cridaner és que, segons la normativa vigent, molts d'aquests comportaments habituals superen els nivells permesos.
La Llei de Propietat Horitzontal no fixa xifres exactes de decibels, però sí que estableix un principi clar, ja que cap veí pot realitzar activitats molestes, insalubres o perjudicials per a la resta. A partir d'aquí, són les ordenances municipals les que concreten els límits de soroll.
Els nivells de soroll que no s'haurien de superar
A la majoria de ciutats, els límits estan definits per franges horàries. Durant el dia, el nivell permès sol ser més alt, mentre que a la nit es redueix considerablement per garantir el descans.
El problema és que moltes activitats quotidianes superen aquests nivells sense que els veïns en siguin plenament conscients. Pujar el volum de la televisió, posar música alta o arrossegar mobles pot generar més soroll del permès, especialment en horari nocturn. A més, l'aïllament acústic dels edificis no sempre és el millor, cosa que amplifica la percepció del soroll i agreuja el problema. Això fa que situacions aparentment normals es converteixin en motiu de queixa.
Què pot fer la comunitat davant l'excés de soroll
Quan el soroll es torna constant, la comunitat pot actuar. El primer pas sol ser una advertència, ja sigui per part del president o de l'administrador, recordant la normativa i sol·licitant que es redueixin les molèsties. Si el problema persisteix, es poden iniciar accions legals. La Llei de Propietat Horitzontal permet acudir als tribunals en casos d'activitats molestes reiterades, podent fins i tot arribar a sancions o a la limitació de l'ús de l'habitatge.
També és habitual recórrer a la policia local en situacions puntuals, especialment durant la nit, quan els límits són més estrictes. Així doncs, el soroll en comunitats de veïns no és només una qüestió de convivència, sinó també de normativa. Molts comportaments habituals poden superar els límits legals sense que es percebi, cosa que explica per què és un dels conflictes més freqüents als edificis.