Un advocat fiscalista adverteix que facturar 2.500 euros al mes com a autònom no equival a guanyar 2.500 euros. D'aquesta quantitat en surten despeses d'activitat, quota a la Seguretat Social, IRPF i altres costos que un assalariat no afronta ni tan sols imagina. Per això, en determinats casos, els diners disponibles poden acostar-se als d'una persona que cobra el salari mínim.
El 2026 el salari mínim està fixat en 1.221 euros bruts al mes en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals. Un assalariat, a més, té vacances pagades, cotització empresarial i protecció laboral. L'autònom, en canvi, ha de generar ingressos suficients també durant els períodes en què no factura i assumir les despeses necessàries per mantenir la seva activitat.
Facturar 2.500 euros no significa guanyar 2.500
La comparació comença a entendre's en separar facturació de benefici. Si un professional factura 2.500 euros mensuals però té 500 euros de despeses deduïbles, el seu rendiment baixa a 2.000 euros abans de calcular determinades obligacions. Després apareix la quota d'autònoms, que el 2026 depèn del tram de rendiments nets, a més de l'IRPF que correspongui segons la seva situació.
El sistema de cotització per ingressos reals també obliga a mirar quant queda després de despeses, no quant entra al compte. Per a rendiments nets entre 1.850 i 2.030 euros mensuals, per exemple, la base mínima de cotització el 2026 és de 1.209,15 euros. Sobre la base triada s'apliquen els tipus de cotització establerts per als treballadors autònoms.
La diferència és en tot el que no apareix a la factura
Per això la frase del fiscalista s'ha d'entendre com una comparació pràctica, no com una regla matemàtica vàlida per a tots. Un autònom amb poques despeses, deduccions favorables o una activitat molt rendible pot conservar més diners. Un altre amb lloguer, gestoria, desplaçaments, eines o assegurances pot quedar-se per sota d'un assalariat que aparentment cobra molt menys en brut.
També hi ha una diferència que no apareix en la factura mensual, com ho és el temps. El treballador amb salari mínim cobra quan gaudeix de vacances i té drets vinculats a la seva relació laboral. L'autònom sol necessitar incorporar aquests dies sense ingressos al preu que cobra als seus clients. D'aquí l'advertència: facturar 2.500 euros no significa tenir un sou de 2.500. Per comparar de veritat cal descomptar costos, impostos i cotitzacions i valorar també vacances, estabilitat i protecció social. Això explica per què molts professionals necessiten facturar més per igualar el poder adquisitiu d'una nòmina.