En els últims mesos, el cometa 3I/ATLAS (C/2025 N1) ha captat l'atenció d'astrònoms, curiosos i mitjans de tot el món. El seu origen interestel·lar, la seva estranya composició i alguns titulars alarmistes han convertit el seu pas pel sistema solar en un dels esdeveniments astronòmics més comentats de l'any. En aquest context, el físic i divulgador Javier Santaolalla ha publicat un vídeo que molts esperaven: una guia per entendre què està passant amb el cometa 3I/ATLAS (C/2025 N1), sense titulars alarmistes ni teories boges. El vídeo es va estrenar el 28 d'octubre de 2025, just un dia abans d'un moment crucial: el periheli, és a dir, el punt en què el cometa passa més a prop del Sol. En el vídeo dona resposta a grans preguntes com si realment la NASA ha activat un “protocol de defensa planetària” perquè podria xocar contra la Terra o si, com diuen alguns mitjans, podria tractar-se d'una nau extraterrestre.
Què és realment 3I/ATLAS?
3I/ATLAS és el que s'anomena un objecte interestel·lar, és a dir, no va néixer al nostre sistema solar. Ve d'una altra estrella, d'un altre racó de la galàxia, i la seva trajectòria indica que només està de passada. Els astrònoms ho saben perquè segueix una òrbita hiperbòlica, una corba oberta que no es tanca al voltant del Sol, sinó que l'envolta i marxa per sempre. En altres paraules: ve, saluda i se'n va.
Com un bon cometa, està format per gel, pols i roca. Quan s'acosta al Sol, la calor fa que aquests gels s'evaporin i alliberin gasos i partícules, creant una mena d'atmosfera brillant anomenada coma, i una cua que apunta en direcció contrària al Sol. El seu tamany no està del tot clar: es calcula que fa entre uns quants centenars de metres i diversos quilòmetres. I viatja rapidíssim: a més de 200.000 km/h. El que és curiós d'aquest cometa és que el seu recorregut passa pel mateix pla on es mouen els planetes (l'anomenada eclíptica), cosa que facilita molt la seva observació amb telescopis des de diferents punts del Sistema Solar.
Per què hi ha qui creu que el 3I/ATLAS és un ovni?
Segons el físic i divulgador Javier Santaolalla, els científics estan parlant d'anomalies amb aquest cometa simplement perquè en té. En el vídeo, Santaolalla cataloga el cometa com a "rar" i repassa algunes que han deixat la comunitat científica gratant-se el cap:
- Va presentar una cua “al revés”, que durant el juliol i l’agost apuntava cap al Sol, una cosa raríssima, abans de tornar a la seva posició normal.
- Té una polarització de la llum molt estranya, diferent de la de qualsevol altre cometa conegut.
- Presenta una composició química fora del comú, amb moltíssim diòxid de carboni (CO₂) i una presència inusual de níquel atòmic en comparació amb el ferro.
- Està fent una trajectòria gairebé perfecta dins del pla del sistema solar, cosa que estadísticament és poc probable, tot i que no impossible.
Tot això, segons Santaolalla, el fa estrany, sí. Però “estrany” no significa “artificial”. Significa que encara no entenem bé d'on ve ni per què és així. I això, en ciència, és una oportunitat, no una amenaça.
És cert que la NASA ha activat un protocol de defensa planetària?
En els últims dies, hem vist molts mitjans que llançaven titulars del tipus La NASA ha activat el protocol de defensa planetària. En realitat, no hi ha cap comunicació per part de la NASA que expliqui que això ha passat i a la seva pàgina web oficial l'únic que fa la NASA és desmentir que aquest cometa pugui ser perillós. Llavors, per què alguns mitjans sostenen que existeix aquest protocol de defensa planetària? Per justificar aquest titular, es refereixen a una campanya internacional d'observació organitzada per la IAWN (Xarxa Internacional d'Alerta d'Asteroides), un programa coordinat per l'ONU en què participa la NASA i moltes altres agències espacials.
Aquesta campanya, en què a més la NASA només participa, no és una alerta de perill, sinó un exercici científic per entrenar la detecció i el seguiment de cometes difícils de mesurar. En altres paraules: no és una alarma, és una pràctica. Com si els bombers fessin un simulacre, no perquè hi hagi foc, sinó per estar llestos si mai n'hi ha.
Tampoc no són certes, segons Santollala, altres afirmacions que han aparegut als mitjans, com que s’ha detectat una acceleració “estranya” que indiqui propulsió o control artificial. Els canvis de velocitat que s’han vist són deguts a la gravetat del Sol, una cosa totalment normal. El mateix passa amb les fotos que circulen per xarxes que suggereixen que el cometa té forma de “nau” o “estructura metàl·lica”: són muntatges o imatges de laboratori sense relació amb 3I/ATLAS.
I això d'això que “està fent una maniobra darrere del Sol”?
Durant uns dies, el cometa ha passat per darrere del Sol des del nostre punt de vista, cosa que impedeix observar-lo directament. Alguns han aprofitat per teoritzar que “aprofita aquest moment per canviar de rumb cap a la Terra”.
Però la ciència és clara: si, en reaparèixer, la seva trajectòria continua sent l'esperada, la teoria es desmunta sola. I si hi hagués alguna desviació anòmala, s'analitzaria amb dades. De moment, no hi ha cap senyal que estigui fent alguna cosa rara.
El cometa 3I/ATLAS és una joia científica, un visitant únic que ens permet estudiar materials i comportaments que podrien venir dels primers temps de l'univers. La NASA sosté que no representa cap risc per a la Terra, i l'anomenada “defensa planetària” és, en aquest cas, entrenament, no emergència. El pas d'aquest cometa és l'oportunitat de veure com la ciència treballa en directe, com dubta, corregeix, aprèn i, sobretot, com mira al cel amb la curiositat encesa.