Quan es pensa en grans capitals europees, noms com Londres o París acostumen a monopolitzar l’atenció. Tanmateix, hi ha una ciutat del nord d’Europa que ha aconseguit convertir el passeig a peu en una autèntica filosofia urbana. Un exemple que encara hi ha molt món per descobrir, més enllà de les ciutats més típiques.
Un dels carrers de vianants més llargs i emblemàtics del continent
La ciutat que té el carrer de vianants més llarg d'Europa és Copenhaguen, la capital de Dinamarca. És considerada una de les ciutats més amigables del món per als vianants i seu d’un dels carrers de vianants més llargs i emblemàtics del continent: Strøget.
Lluny de la monumentalitat de les grans metròpolis europees, Copenhaguen destaca per una escala urbana pensada per a les persones. El seu centre històric és compacte i pràcticament pla, una característica que facilita els desplaçaments a peu o en bicicleta. Aquesta realitat no és fruit de la casualitat, sinó del resultat de dècades de planificació urbana orientada a reduir la presència del vehicle privat. També a recuperar l’espai públic per als ciutadans.
La llarga història urbana de la ciutat
L’origen d’aquesta transformació es remunta al 17 de novembre de 1962, quan les autoritats municipals van prendre una decisió que molts van considerar arriscada. Concretament, va ser tancar al trànsit motoritzat el carrer Strøget, l’eix comercial més important de la ciutat. En aquell moment, comerciants i conductors advertien que una zona sense cotxes provocaria una caiguda de les vendes i perjudicaria l’activitat econòmica.
La realitat va demostrar el contrari. Durant el primer any de conversió en zona de vianants, el nombre de vianants va augmentar un 35%, i l’experiment temporal es va convertir en una mesura permanent l’any 1964. Amb una longitud aproximada d’1,15 quilòmetres, Strøget es va consolidar com una de les primeres grans zones de vianants d’Europa. Així com un model per a moltes altres ciutats.
Un recorregut pel cor de la capital danesa
El recorregut travessa alguns dels espais més emblemàtics de Copenhaguen, des de la plaça de l’Ajuntament, Rådhuspladsen, fins a Kongens Nytorv, porta d’entrada al pintoresc canal de Nyhavn. Al llarg del trajecte, els visitants poden descobrir places històriques com Gammeltorv i Nytorv. Edificis centenaris, botigues de disseny danès, artistes de carrer i les populars parades de pølser, els tradicionals entrepans calents danesos.
Darrere d’aquesta revolució urbana hi ha la influència de l’arquitecte i urbanista danès Jan Gehl, defensor d’un model de ciutat centrat en les persones. Segons la seva filosofia, quan es prioritza el vianant i el ciclista, s’aconsegueixen espais més segurs, saludables, sostenibles i atractius.
Avui, més de sis dècades després d’aquella decisió pionera, la xarxa de zones de vianants del centre de Copenhaguen supera els 100.000 metres quadrats. Amb més de 670.000 bicicletes i una extensa infraestructura ciclista, la capital danesa continua demostrant que una ciutat pot funcionar millor quan es dissenya pensant primer en qui camina.