Cada any, milers de jubilats europeus busquen destinacions on la seva pensió sigui més rendible. A Espanya, actualment uns 400.000 jubilats estrangers han triat el nostre país com a lloc per retirar-se, atrets pel clima, l'estil de vida i un cost de vida més accessible. Entre ells hi ha Christoph, un ciutadà suís que s'ha assentat a Frigiliana, a la Costa del Sol, i la seva experiència reflecteix les dificultats de viure amb pensions modestes a Suïssa.

"Als anys 90 vaig treballar a Madrid durant quatre anys i sempre vaig pensar que volia viure a Espanya", explica Christoph. "Ara, amb la meva pensió de 1.400 euros i la de la meva dona, seria impossible sobreviure a Suïssa". Per a aquesta parella, la decisió de mudar-se no va ser capritxosa: es tracta de garantir qualitat de vida, seguretat i accés a serveis bàsics sense estrènyer-se el cinturó.

Espanya, una destinació assequible per als jubilats estrangers

L'atractiu d'Espanya per als jubilats europeus rau, sobretot, en el seu cost de vida més baix en comparació amb països com Suïssa, Alemanya o els països nòrdics. Lloguers, alimentació, transport i oci representen una despesa molt més assumible, cosa que permet a pensionistes com Christoph mantenir un nivell de vida còmode. "Aquí podem gaudir de la nostra jubilació, sortir a sopar, anar al metge i mantenir la casa sense preocupacions", assenyala Christoph, destacant la diferència amb el seu país d'origen.

Un jubilat resident a l'estranger. Foto Simon Hurry Unsplash
Un jubilat resident a l'estranger. Foto Simon Hurry Unsplash

A més, la comunitat d'estrangers jubilats crea un entorn social dinàmic, amb activitats, clubs i grups on compartir experiències i cultura. Això, unit al clima temperat i a la proximitat del mar i la muntanya, converteix a llocs com Frigiliana en destinacions molt cobejades.

L'impacte econòmic dels jubilats europeus

L'arribada de jubilats estrangers no només beneficia els mateixos pensionistes: també té un efecte positiu en l'economia local. Despeses en alimentació, serveis, oci i sanitat privada suposen un flux constant d'ingressos per a comerços, hostaleria i petites empreses. Christoph reconeix que, encara que la seva pensió sigui limitada, contribueix a l'economia del municipi: "Comprem productes locals, anem a restaurants i ajudem que el poble continuï viu".

Per a molts europeus amb pensions similars a les de Christoph, Espanya ofereix l'única alternativa viable per a una jubilació digna i tranquil·la. I mentre el cost de vida en països com Suïssa continuï sent inassumible per a pensionistes amb ingressos mitjans, destinacions com la Costa del Sol continuaran atraient jubilats de tot Europa.

Així doncs, la història de Christoph il·lustra un fenomen creixent ja que Espanya es consolida com a refugi per a aquells que busquen allargar la seva pensió sense renunciar a qualitat de vida, mentre que el seu país d'origen es torna econòmicament inaccessible per a molts.