Cesc Fàbregas tenia una condició per continuar jugant a futbol: complir també a l'escola. Els seus pares recolzaven la seva passió, però les notes formaven part del compromís. L'exfutbolista va recordar aquella norma en una entrevista amb CBS Sports, en repassar uns anys en què havia de compaginar els entrenaments del Barça amb les obligacions de qualsevol alumne.
"Si no treia bones notes no podia jugar a futbol", va explicar. L'exigència arribava en una rutina marcada pels desplaçaments des del seu poble fins a Barcelona. Abans d'instal·lar-se a La Masia, vivia amb la seva família i viatjava per entrenar-se. En tornar encara quedaven els deures i els exàmens, una combinació que recorda com una etapa especialment dura per l'esforç que requeria sostenir ambdues responsabilitats.
Els deures continuaven després de l'entrenament
Cesc Fàbregas va descriure aquells horaris formats per entrenaments que acabaven a la nit, el trajecte de tornada i tasques escolars que podien prolongar-se fins a la matinada. També va assegurar que havia aconseguit superar els seus exàmens amb bones notes. El seu record mostra quanta feina hi havia darrere d'una infància que, des de fora, podia semblar centrada únicament a jugar dins d'una pedrera important.
En aquest sentit, la norma familiar posava un límit a l'absorció del futbol. Els entrenaments podien ocupar una part enorme del dia, però no anul·laven el que passava a l'aula. Per a Cesc, continuar amb allò que més desitjava estava lligat a respondre en un altre àmbit. El talent esportiu convivia així amb una exigència quotidiana que seguia present quan es treia les botes i arribava a casa.
La llibertat de la residència també li va passar factura
D'aquesta manera, la seva entrada a La Masia va suposar un canvi que no recorda només en termes positius. Cesc va admetre que va començar a relaxar-se després d'anys de disciplina. Va baixar el seu rendiment acadèmic i va tenir comportaments dels quals no se sent orgullós. La convivència amb amics i la sensació d'haver avançat molt van alterar un equilibri que fins aleshores havia estat molt supervisat.
Així doncs, el seu relat incorpora alguna cosa més que la regla d'uns pares exigents. També reconeix que mantenir-la va resultar difícil quan va canviar d'entorn i va guanyar autonomia. Fàbregas pot mirar aquella etapa des de l'experiència, però recorda les dificultats d'un adolescent que intentava respondre a l'escola mentre perseguia la seva oportunitat en el futbol professional.