Carlos té clar el seu missatge per a aquells que dubten si fer el pas: “Si véns, vas a viure molt millor que a España pel cost de vida”. Jubilat i resident a Tailandia des de fa diversos anys, assegura que la diferència econòmica és el factor determinant. No importa gaire quina hagi estat la teva trajectòria professional o l'import exacte de la teva pensió, ja que segons explica, el poder adquisitiu es multiplica.

El principal atractiu és el cost de vida. El lloguer, el menjar i molts serveis quotidians resulten significativament més assequibles que a Espanya. Amb una pensió mitjana, sosté, és possible accedir a un habitatge còmode, menjar fora amb freqüència i mantenir un nivell de despesa relaxat sense estar pendent de cada factura. “Sigui quina sigui la teva situació, aquí vius millor pel tema de costos”, resumeix.

Més marge i nivell de vida amb la mateixa pensió

Carlos insisteix que no es tracta de luxes extrems, sinó de qualitat de vida. La compra diària en mercats locals, el transport econòmic i l'àmplia oferta d'oci a preus reduïts permeten que els diners rendeixin més. Molts jubilats europeus trien ciutats com Chiang Mai o zones costaneres on el clima i el ritme de vida acompanyen.

A més, Tailàndia ofereix infraestructures adaptades a estrangers retirats com visats específics per a jubilats, serveis mèdics privats a preus raonables i comunitats internacionals que faciliten la integració. Per a Carlos, aquest entorn fa que la transició sigui més senzilla del que molts imaginen.

Sorpreses per als grans

El país, assegura, guarda grans sorpreses per als qui busquen una etapa tranquil·la. El clima càlid durant tot l'any elimina els hiverns durs, i l'hospitalitat local ajuda a sentir-se ben rebut. La combinació de natura, gastronomia i tranquil·litat és, en la seva opinió, un valor afegit difícil de trobar a Europa amb el mateix pressupost.

Carlos no presenta Tailàndia com un paradís sense reptes, però sí com una alternativa real per a aquells que volen estirar la seva jubilació. La seva conclusió és que amb el mateix ingrés mensual, el marge és més gran i la sensació de benestar també. Així doncs, per a molts grans, aquest equilibri entre cost i qualitat de vida és el veritable motiu per fer el salt.