Carlos Galán té vint pisos, però paga un lloguer per l'habitatge on resideix. La seva explicació es troba en els comptes: situa el valor d'aquesta casa al voltant dels 400.000 euros i la mensualitat en 1.000 euros. Prefereix destinar els seus diners a altres immobles que, segons explica, li ofereixen un rendiment superior. Aquesta comparació sosté la seva decisió de continuar sent inquilí mentre amplia el seu patrimoni com a propietari.
En aquest sentit, l'inversor ha explicat en continguts de Libertad Inmobiliaria la seva preferència per separar la casa on viu dels habitatges que compra per llogar. Les declaracions situen la rendibilitat bruta dels seus pisos entre el 8% i el 12%. Davant d'aquests percentatges, considera que adquirir la seva residència suposaria destinar una quantitat elevada a un immoble amb menor rendiment per lloguer.
Un habitatge de 400.000 euros per 1.000 al mes
L'operació permet entendre què està comparant. Un lloguer mensual de 1.000 euros suma 12.000 euros a l'any. Si es divideix aquesta quantitat entre una valoració de 400.000 euros, el resultat és un 3% anual brut. Aquest compte no incorpora despeses ni possibles canvis en el valor de l'habitatge, però serveix com a referència per contrastar el rendiment per arrendament amb els percentatges que esmenta Galán.
D'aquesta manera, una rendibilitat del 9% seria tres vegades aquest 3%. La diferència explica la seva frase, encara que no significa que tot aquest percentatge quedi disponible com a benefici. Per calcular el rendiment net caldria descomptar els costos corresponents. A més, valorar un habitatge al preu actual i un altre pel seu cost d'adquisició pot produir comparacions diferents, ja que importa quines quantitats s'utilitzen com a base.
Comprar la seva pròpia casa limitaria altres operacions
Un altre argument del propietari és la capacitat d'endeutament. Segons les seves declaracions recollides per Vozpópuli, assumir una hipoteca per comprar l'habitatge on resideix condicionaria les seves possibilitats de finançar noves adquisicions. La seva prioritat consisteix a conservar marge per invertir en altres pisos, en lloc de comprometre'l en una única residència. És una elecció vinculada a la seva estratègia patrimonial i als números que atribueix a les seves operacions.
Així doncs, tenir vint immobles no el porta a considerar imprescindible viure en un de propi. Galán prefereix pagar per utilitzar la casa que ha triat i mantenir les seves inversions en altres habitatges. La seva comparació posa el focus en on col·loca el capital i què n'espera obtenir. La decisió respon a les seves circumstàncies, sense convertir el lloguer o la compra en una opció universalment més rendible.